From Wikipedia, the free encyclopedia
El bisbat de Nikòpol (búlgar: Никополски епископ, llatí: Dioecesis Nicopolitana) és una seu de l'Església Catòlica a Bulgària, immediatament subjecta a la Santa Seu. Al 2016 tenia 30.000 batejats sobre una població de 2.936.000 habitants. Actualment està regida pel bisbe Petko Jordanov Christov, O.F.M.Conv..
Dioecesis Nicopolitana | |||||
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Bulgària | |||||
Parròquies | 21 | ||||
Població humana | |||||
Població | 2.500.000 (2019) (57,82 hab./km²) | ||||
Llengua utilitzada | búlgar | ||||
Religió | romà | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 43.241 km² | ||||
Limita amb | |||||
Creació | 1648 | ||||
Catedral | Sant Pau de la Creu | ||||
Organització política | |||||
• Bisbe | Petko Jordanov Christov, O.F.M.Conv. | ||||
Lloc web | diocesi-nicopoli.bg |
La diòcesi comprèn la part septentrional de Bulgària.
La seu episcopal és la ciutat de Ruse, on es troba la catedral de Sant Pau de la Creu. El nom de la diòcesi prové de l'actual ciutat de Nikòpol, on a inicis del segle xvi es trobava la major part dels fidels catòlics i dels missioners.
El territori s'estén sobre 43.241 km², i està dividit en 21 parròquies, agrupades en 20 vicariats.
Els missioners franciscans de la província de Bòsnia van arribar a Bulgària a principis del segle XVII; el 1624 van formar una província independent, amb el nom de «custodia Bulgariae».
La diòcesi va ser erigida el 1648 com a sufragània de l'arxidiòcesi de Sofia (avui bisbat de Sofia i Plòvdiv), que només uns pocs anys abans s'havia elevat a seu metropolitana. A partir del mateix any, els bisbes de Nikopol van ser nomenats administradors apostòlics del vicariat apostòlic de Valàquia fins al 27 d'abril de 1883, quan es va erigir l'arquebisbat de Bucarest.
El 1688 els turcs van destruir la majoria de les estacions de missió catòliques i van matar a molts dels fidels de ritu llatí. El bisbe de Nikòpol, Anton Stefanov, va haver de fugir i abandonar Bulgària, de la mateixa manera que la major part dels franciscans. En les dècades següents la seu restà vacant i també el treball d'evangelització patí una aturada dura: el 1717 la diòcesi només comptava amb uns 800 catòlics i el bisbe residia al poble de Belene, un dels pocs pobles habitats gairebé íntegrament per catòlics de ritu llatí.
El 1752 la diòcesi no tenia esglésies i uns 300 fidels catòlics van ser encomanats a la cura de tres missioners de Ragusa. La residència dels bisbes de Nikòpol estava a la ciutat de Bucarest, on romandria fins al 1883. El 1753 van arribar nous missioners, els Baptistans, que també van haver d'abandonar la missió deu anys més tard. El 1758, quan l'arxidiòcesi de Sofia va ser reduïda a vicariat apostòlic, la diòcesi de Nikòpol va quedar immediatament sotmesa a la Santa Seu.
Cap a finals del segle xviii els passionistes van arribar a la diòcesi, però a partir de 1805, amb el nomenament com a bisbe de Francesco Maria Ferreri, van poder treballar en missions amb efectes duradors. Durant el segle xix el govern otomà va permetre la construcció de noves esglésies, que encara eren tres en 1848.
El 15 de març de 1998, el bisbe Vincentius Eugenio Bossilkov, màrtir durant el comunisme, va ser beatificat pel papa Joan Pau II.
A finals del 2016, la diòcesi tenia 30.000 batejats sobre una població de 2.936.000 persones, equivalent al 1,0% del total.
any | població | sacerdots | diaques | religiosos | parròquies | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
batejats | total | % | total | clergat secular |
clergat regular |
batejats por sacerdot |
homes | dones | |||
1950 | 21.892 | 2.861.326 | 0,8 | 24 | 1 | 23 | 912 | 4 | 113 | 19 | |
1968 | 20.000 | 8.000.000 | 0,3 | 11 | 11 | 1.818 | 4 | 113 | 12 | ||
1987 | 20.000 | 3.450.000 | 0,6 | 17 | 11 | 6 | 1.176 | 10 | 11 | 13 | |
1999 | 30.000 | 4.000.000 | 0,8 | 12 | 2 | 10 | 2.500 | 11 | 19 | 17 | |
2000 | 30.000 | 4.000.000 | 0,8 | 9 | 2 | 7 | 3.333 | 8 | 24 | 18 | |
2001 | 30.000 | 3.500.000 | 0,9 | 8 | 2 | 6 | 3.750 | 7 | 24 | 18 | |
2002 | 30.000 | 3.000.000 | 1,0 | 9 | 2 | 7 | 3.333 | 7 | 23 | 18 | |
2003 | 30.000 | 3.000.000 | 1,0 | 9 | 2 | 7 | 3.333 | 7 | 22 | 18 | |
2004 | 30.000 | 3.000.000 | 1,0 | 10 | 2 | 8 | 3.000 | 9 | 25 | 19 | |
2013 | 30.000 | 2.971.000 | 1,0 | 15 | 5 | 10 | 2.000 | 10 | 21 | 20 | |
2016 | 30.000 | 2.936.000 | 1,0 | 16 | 5 | 11 | 1.875 | 1 | 13 | 20 | 21 |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.