La diòcesi comprèn el departament de l'Oise, a la regió dels Alts de França.
Fou erigida al segleiii i suprimida el 21 de novembre de 1801, quedant unida a la seu d'Amiens; va ser restablerta el 6 d'octubre de 1822. Els seus bisbes foren comtes de Beauvais, i ducs i pars de França.
Per això el 12 de abril de 1851 als bisbes de Beauvais se'ls va permetre afegir al seu títol el de Noyon i Senlis.
846 – 859: Ermenfrid, désignat el 853 com «missi dominici» a la regió de París, Meaux, Senlis, Beauvais, Vendeuil i el Vexin, († en 859 a Beauvais, massacrat en una incursió dels normands).
1000 o 1002 – 1022: Roger I de Blois, erròniament anomenat Roger de Xampanya, fou guarda segells dels reis Hug I e Robert II de França. Sota el seu bisbat el comtat de Beauvais va quedar sota jurisdicció dels bisbes.
1175 – 12 de novembre de 1217: Felip de Dreux, nebot d'Enric de França i de Lluís VII de França, prelat guerrer, aventurer, comte feudal, participà en les Croades.
19 de desembre de 1217 – setembre de 1234: Miló de Nanteuil, participa amb Lluís VIII de França a la Croada dels Albigesos.
25 de desembre de 1234 – agost de 1236: Jofré de Clermont
Agost de 1237 – octubre 1248: Robert de Cressonsacq, († 1248 a Xipre durant la setena croada).
1360 – 1368: Joan de Dormans, traslladat des del bisbat de Lisieux al de Beauvais, canceller de França des de 1357, cardenal el 29 de setembre de 1368, va dimitir poc després († 1373).
1368 – 24 de gener de 1375: Joan d'Augerant, transferit de Chartres a Beauvais.
febrer 1375 – agost 1387: Miló de Dormans, nebot de Joan de Dormans, primer president de la cambre de comptes, bisbe d'Angers, transferit a Beauvais el 14 d'abril de 1375.
1387 – 17 d'abril de 1388: Guillem de Vienne, transferit d'Autun a Beauvais, que abandonà el 1388 per l'arquebisbat de Rouen.
24 de març de 1530 – 26 de setembre de 1535: Carles de Villiers, transferit de Llemotges.
novembre de 1535 – setembre de 1569: el cardenal de Châtillon, Odet de Coligny (° 1517- † 1571), fill de Gaspar I de Coligny, mariscal de França i germà de l'amirall Gaspar II de Coligny, fou l'únic prelat que es va passar al calvinisme.