![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/51/Hydantoin.svg/langca-640px-Hydantoin.svg.png&w=640&q=50)
Bioisosterisme
cadascun dels grups funcionals o substituents amb propietats físiques i químiques semblants i efectes biològics similars / From Wikipedia, the free encyclopedia
El bioisosterisme és la característica que presenten alguns grups funcionals o grups substituents de tenir propietats físiques i químiques semblants i, també, de produir efectes biològics similars. Aquests grups s'anomenen bioisòsters,[1] és a dir, isòsters amb efectes biològics.
L'ús del bioisosterisme té l'aplicació més gran en química farmacèutica, ja que els investigadors poden realitzar el reemplaçament de grups bioisostèrics en fàrmacs amb l'objectiu de millorar les seves propietats, com ara potenciar els efectes farmacològics, reduir els efectes col·laterals, evitar la seva degradació, facilitar el seu ús, etc.[2]
- Ozaxolidina-2,4-diona.
- Hidantoïna.
- Isoguvacina.
- GABA.
El concepte de «bioisosterisme» fou introduït el 1951 per Harris Friedman per descriure l'isosterisme de grups d'àtoms en molècules que presenten efectes biològics semblants.[3] És un concepte que és de gran utilitat en química farmacèutica a l'hora de dissenyar fàrmacs. Alguns bioisòsters, malgrat no tenir propietats físiques i químiques massa similars, tenen efectes biològics molt semblants. És el cas de les ozaxolidines-1,4-diones i les hidantoïnes que presenten propietats físiques i químiques diferents, però amb propietats com antiepilèptics molt similars. També la isoguvacina presenta propietats farmacològiques similars a les del GABA, que és el principal neurotransmissor inhibidor en el sistema nerviós central dels mamífers. El paràmetre clau és la mateixa distància de 5,1 Å entre el centre àcid —OH i el bàsic —NH₂ d'ambdues molècules.[4]