![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8a/Bilingualstopsign.jpg/640px-Bilingualstopsign.jpg&w=640&q=50)
Bilingüisme al Canadà
From Wikipedia, the free encyclopedia
El bilingüisme al Canadà està garantit per les lleis i polítiques del govern federal —i d'altres nivells de govern— que obliguen a certs serveis i escrits estar disponibles al públic en anglès i francès. La població del país és majoritàriament monolingüe, perquè només el 18% dels canadencs pot parlar amb fluïdesa tant anglès com a francès.[1] Moltes persones consideren polèmiques aquestes polítiques bilingües, especialment els que recolzen el moviment de sobirania de Quebec i molts conservadors.
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8a/Bilingualstopsign.jpg/320px-Bilingualstopsign.jpg)
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e3/Corso_Italia_Ottawa_street_sign.jpg/640px-Corso_Italia_Ottawa_street_sign.jpg)
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/57/Montreal-Place_Vauquelin%2C_Note.jpg/640px-Montreal-Place_Vauquelin%2C_Note.jpg)
A nivell provincial, només Nova Brunswick és oficialment bilingüe (segons la secció 16 de la Carta Canadenca dels Drets i les Llibertats), encara que totes les províncies ofereixen alguns serveis i fins a l'educació secundària en les dues llengües oficials. Els tres territoris són oficialment bilingües. Són també oficials diverses llengües aborígens als Territoris del Nord-oest, i l'inuktitut és llengua oficial a Nunavut.