biblioteca d'accés lliure per a tothom que facilita l'accés a tota mena de coneixement i informació From Wikipedia, the free encyclopedia
La biblioteca pública és un centre públic d'àmbit local que facilita l'accés a tota mena de coneixement i informació als seus usuaris, normalment, de franc. La seva organització és fundada, mantinguda i finançada per la comunitat, a través del govern local, regional o nacional, o bé a través d'altres tipus d'organització ciutadana.[1]
Una biblioteca pública és d'accés lliure per a tothom, sense distinció d'edat, raça, sexe, religió, nacionalitat o classe social. Té la funció de democratitzar l'educació, la cultura i la informació de les comunitats a les quals serveix, fent un paper per la inclusió social[2] i ajudant a reduir la fractura digital.[3] A part d'oferir documents en diferents tipus de suport (llibres, diaris, revistes, CDs, DVs, vídeos, etc.), els fons que les integren han de proporcionar una àmplia gamma d'informació per donar resposta a les necessitats que mostren els seus usuaris i arribar al nombre més gran possible de ciutadans. Actualment, també, s'ofereix servei gratuït a internet com una forma nova d'accés a la informació. La legislació espanyola estableix que els ajuntaments han de garantir a la població serveis bibliotecaris en tots aquells municipis amb una població superior a 5.000 habitants.[4]
La biblioteca pública té un paper destacat en la promoció de serveis relacionats amb l'àmbit local com a element diferenciador i únic. Preserva les obres de caràcter local i n'impulsa la difusió.
D'acord amb el Manifest de la UNESCO de la Biblioteca Pública (1994),[5] les següents missions clau, referents a la informació, l'alfabetització, l'educació i la cultura haurien de ser l'essència dels serveis de la biblioteca pública:
La Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local estableix a l'article 26 que els municipis amb més de 5.000 habitants han de donar el servei mínim d'una biblioteca pública.[6]
Les biblioteques públiques d'arreu de l'Estat espanyol paguen pel préstec als autors, excepte quan són biblioteques públiques municipals de municipis de menys de 5.000 habitants (des de la modificació a la Llei de Propietat Intel·lectual d'Espanya feta el 2007,[7] motivada per normativa de la Unió Europea).[8] La recaptació no s'aconsegueix de manera efectiva per la dificultat que troba CEDRO en adreçar-se als ajuntaments respectius, segons informaren el 2017.[9]
El 2014 bibliotecaris (en les seues distintes organitzacions) i el partit polític Esquerra Unida van mostrar oposició a l'obligació de pagar als autors segons una norma que el govern espanyol aprovà l'agost d'eixe any.[10]
El 2011 s'aprovà a Castella-La Manxa una llei de biblioteques (Ley 3/2011 de la Lectura y de las Bibliotecas de Castilla-La Mancha) que derogava la del 1989.[11] El Sistema bibliotecari de Castella-La Manxa el 2017 fou el sistema bibliotecari d'una autonomia espanyola amb més clubs de lectura[12] i conté una xarxa de biblioteques públiques.[11]
El Sistema Bibliotecari de Catalunya és el conjunt organitzat de serveis bibliotecaris existents a Catalunya.[13] Està regulat per la Llei 4/1993, de 18 de març, del sistema bibliotecari de Catalunya i està integrat per: la Biblioteca nacional de Catalunya, el Sistema de Lectura Pública de Catalunya, les biblioteques universitàries, les biblioteques de centres d'ensenyament no universitari i les biblioteques especialitzades.
Actualment, a Catalunya existeixen 429 biblioteques públiques, de les quals 14 són bibliobusos, que donen servei a municipis de menys de 3.000 habitants.[14] L'any 2015 va ser declarat «Any de les Biblioteques» i la Generalitat de Catalunya va donar un particular suport a les biblioteques públiques de municipis de menys de 5.000 habitants. Se'n van beneficiar 160 equipaments que es van poder afegir als 380 que a hores d'ara ja treballen en xarxa.[15] Es va iniciar un catàleg únic i un carnet unificat que permeti als usuaris de consultar obre a qualsevol biblioteca sigui quin sigui el municipi on estigui donat d'alta.[15]
El Sistema Bibliotecari valencià està regulat per la llei 10/1986, de 30 de desembre, d'Organització Bibliotecària de la Comunitat Valenciana[16] i està integrat per: el Consell de Biblioteques, els Centres Bibliotecaris, la Biblioteca Valenciana, les biblioteques públiques municipals, organitzades en la Xarxa de Lectura Pública Valenciana,[17] les biblioteques escolars i les biblioteques especialitzades.
El Sistema Bibliotecari de les Illes Balears està regulat per la llei 19/2006, de 23 de novembre[18] i està integrat per: la Biblioteca de les Illes Balears, el Sistema de Lectura Pública, les biblioteques de centres d'ensenyament no universitari, les biblioteques universitàries i les biblioteques especialitzades, els centres de documentació i les col·leccions.
El Consell de Biblioteques de les Illes Balears, la Comissió Tècnica de Biblioteques de les Illes Balears, les comissions tècniques insulars de biblioteques i les unitats administratives amb competència en matèria de biblioteques de les administracions públiques són òrgans del Sistema Bibliotecari de les Illes Balears.
Les biblioteques públiques són encarregades de mantindre una col·lecció on es reflecteixi una varietat de punts de vista respecte a tots els assumptes. L'amplitud d'aquesta varietat és defensada per organitzacions importants com és l'American Library Associations, emparant-se en el dret a la llibertat d'expressió.[19] Els comportaments dels bibliotecaris, segons han trobat estudis fets per la segona meitat del segle xx, solen ser de rebuig davant la censura i segueixen el criteri de construir col·leccions caracteritzades per una varietat de punts de vista.[19]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.