Bertha Katscher
From Wikipedia, the free encyclopedia
Bertha Katscher, també escrit Berta; pseudònims: Ludwig Ungar, Albert Kellner, Ludwig Kölle, Ludmilla Kölle (Trenčín, Eslovàquia, 12 de juny de 1860 - Budapest, 16 de setembre de 1903), fou una escriptora hongaresa.
![]() ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 12 juny 1860 ![]() Trenčín ![]() |
Mort | 16 setembre 1903 ![]() Budapest (Hongria) ![]() |
Dades personals | |
Religió | Judaisme ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Pau, economia i maltractament animal ![]() |
Ocupació | traductora, escriptora de literatura infantil, periodista ![]() |
Nom de ploma | Ludwig Unga ![]() |
Família | |
Cònjuge | Leopold Katscher ![]() |
Parents | Rózsa Schwimmer (neboda) ![]() |
Cronologia | |
1881 | matrimoni ![]() |
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/be/Berthe_Katscher_Soldatenkinder_1897.jpg/320px-Berthe_Katscher_Soldatenkinder_1897.jpg)
Filla d'una família jueva benestant, va ser instruïda per una tia seua, que se la va endur a Hercegovina, on el 1881 es casà amb el seu cosí Leopold Katscher, un conegut advocat, escriptor i activista per la pau.[1] Des d'aquest any visqué a Londres, Berlín, Viena i Baden, fins que el 1897 s'establí a Budapest. Abans d'aquest matrimoni s'havia ocupat principalment en afers de la llar, però a instància del seu marit va iniciar una carrera literària. Els seus primers intents foren contes de fades per a nens, però aviat es va dedicar a defensar la pau universal i diverses reformes econòmiques, i va escriure també contra el maltractament als animals. Va publicar articles sobre una gran varietat de temes al Frankfurter Zeitung, Wiener Mode, Die Heimat, Münchener Allgemeine Zeitung, Kölnische Zeitung, etc., i també va traduir moltes obres, especialment novel·les, de l'anglés a l'alemany.[2][3]
Va ser operada dues vegades d'un càncer al pit dret. Poc després de la segona operació, va patir de ceguesa de l'ull esquerre, per infiltració cancerígena de la coroide i despreniment parcial de retina a conseqüència del càncer. Amb el tractament, el procés cancerós va remetre, se li va restaurar la visió a dos terços del normal, i també va millorar la cicatrització del pit.[4] Va morir a Budapest als quaranta-tres anys.[2]