Bernardo Velarde y Velarde
From Wikipedia, the free encyclopedia
Bernardo Velarde y Velarde (Santillana del Mar, 3 de gener de 1720[1] - Saragossa, 12 de juny de 1782) fou un eclesiàstic càntabre, bisbe de Tortosa i arquebisbe de Saragossa.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 3 gener 1720 Santillana del Mar (Cantàbria) |
Mort | 12 juny 1782 (62 anys) Saragossa (Espanya) |
Sepultura | Basílica del Pilar |
83è Arquebisbe de Saragossa | |
1r març 1779 – 12 juny 1782 ← Juan Sáenz de Buruaga – Agustín de Lezo Palomeque → Diòcesi: arquebisbat de Saragossa | |
Bisbe de Tortosa | |
22 abril 1765 – ← Luis García Mañero – Pedro Cortés y Larraz → Diòcesi: bisbat de Tortosa | |
Canonge Santa Metropolitana i Patriarcal Església Catedral de Santa Maria de la Seu de Sevilla | |
Canonge Catedral de Palència | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Formació | Universitat de Salamanca |
Activitat | |
Ocupació | sacerdot catòlic |
Consagració | Diego de Rojas y Contreras |
De família noble, fill de Carlos Velarde, de Ruiloba, i de Manuela Velarde, de Santillana del Mar,[2] estudia gramàtica i filosofia en la seva terra, després es trasllada a la universitat de Valladolid on estudia dret civil i dret canònic,[3] i d'allí passa a la universitat de Salamanca, com a col·legial del Col·legi Major de l'Arquebisbe,[4] i es doctora en dret canònic.[5]
Ordenat prevere, és elegit canonge doctoral de la catedral de Palència i després, al voltant de 1755,[6] ocupa el mateix càrrec a la catedral de Sevilla.[4]
Nomenat bisbe de Tortosa el 22 d'abril de 1765, és consagrat el 14 de juliol[5] i entra solemnement a la seu el 8 d'octubre.[7][8] En els anys 1769, 1773 i 1778 excusa la presència en Roma o nomena procuradors, però entrega l'informe preceptiu que acompanya a la visita ad limina.[9] En 1769 ja havia realitzat una visita pastoral a totes les parròquies, utilitzant la primavera i la tardor,[9] com quan visita Castelló el 12 d'octubre de 1767 i ordena que el llibres de baptismes es redacten en castellà.[10] A les ordres de la política regalista de Carles III, el bisbe Bernardo Velarde inicia el procés d'unió, supressió i reducció dels beneficis de la diòcesi (1772-1776), i reestructura les canongies i les dignitats de la catedral (1774).[11] També l'any 1774 el bisbe proposa al Rei l'erecció d'un seminari conciliar al Reial Col·legi de Sant Jaume i de Sant Maties de Tortosa,[12] i en informar a Roma el 1778, indica l'oposició dels dominicans a aquest projecte.[9]
L'1 de març de 1779 és nomenat arquebisbe de Saragossa, amb la concessió del pal·li,[13] i pren possessió el 15 de maig del mateix any.[14] Estant malalt, decideix realitzar una visita pastoral a la diòcesi, però recau i ha de tornar a Saragossa, on mor el 12 de juny de 1782, essent soterrat en el panteó-cripta de la Santa Capella de la Basílica del Pilar, en el mateix nínxol ocupat per l'arquebisbe Luis García Mañero.[15]