Batalla de Toro

La batalla de Toro va tenir lloc en aquesta localitat zamorana l'1 de març de 1476, entre les tropes castellanes dels Reis Catòlics i les d'Alfons V de Portugal i el príncep hereu Joan per un altre, dins el decurs de la Guerra de Successió castellana. La primera part de la batalla acabà amb victòria per a Ferran el Catòlic, mentre la segona fou pel príncep hereu Joan.

Batalla de Toro

Guerra de Successió castellana
Tipus	batalla
Data	1 de març de 1476
Coordenades	41° 31′ 32″ N, 5° 23′ 28″ O
Lloc	Vega de Toro Zamora
Estat	Espanya
Resultat	Dubtosa[1]
Bàndols
Regne de Portugal Juanistes Isabelins Corona d'Aragó
Comandants
Alfons V de Portugal Príncep Joan Cardenal Mendoza Ferran el Catòlic
Forces
Uns 8.000 homes: 5.000 a peu[2] 3.500 a cavall[2][3] Uns 8.000 homes: 5.000 a peu[2] 2.500[2] o 3.000 a cavall[3]
Baixes
Prop de 1.000 (presos morts i ofegats)[4] Diversos centenars (morts i presoners)[5]

Conseqüències

L'atac simultani de francesos i portuguesos no es va poder produir per les maniobres de Carles I de Borgonya a la Guerra de Borgonya, i després de la batalla de Toro els castellans van tenir temps per poder aixecar una companyia de guipuscoans i biscains, i reforçar Hondarribia,^[6] que fou assetjada infructuosament pels francesos.

Referències

1. Victòria portuguesa: Rui de Pina, Garcia de Resende, Álvaro Lopes de Chaves, Damião de Góis (4 cronistes portuguesos). Victòria castellana: Hernando del Pulgar, Andreas Bernáldez, Alonso de Palencia, Alonso Palma i Juan de Mariana (5 cronistes castellans), Jeronimo Zurita (cronista aragonès) i Esteban de Garibay (cronista basc).
2. _↓ Andrés Bernaldez – Historia de los Reyes Catolicos, Tom I, capítol XXIII.
3. _↓ Jerónimo de Zurita – Anales de Aragon volum VIII, llibre XIX, capítol XLIV.
4. _↓ Per Bernaldez els luso-castellans patiren 1.200 morts (Historia de los Reyes Católicos, tom 1, capítol XXIII, p.61). Aquesta xifra probablement es troba inflada des que _↓ Juan de Mariana escrigué que els pèrdues portugueses - morts o presos - van ser escasses (Historia general de España, Tom V, llibre XXIV, capítol X, p.300). _↓ Zurita sols llista tres nobles portuguesos entre els morts a la batalla (Anales de Aragon, Volum VIII, llibre XIX, capítol XLIV) i les baixes parcials indicades a les corts de 1476 pels procuradors d'Évora són molt baixes _↓ (Gabriel Pereira – Estudos Eborenses, Historia- arte- archeologia, Évora nos lusiadas, ed. Minerva eborense, 1890, p. 9 i 10.)
5. Les baixes foren semblantment "altes" als dos exèrcits (com diu _↓ Pulgar a Crónica de los señores reyes católicos Don Fernando y Doña Isabel de Castilla y de Aragon, Capítol XLV, p. 88, i pel cronista _↓ A. Lopes de Chaves a Livro de apontamentos (1483-1489), Lisboa, 1984, Descripció del llibre Arxivat 2016-12-20 a Wayback Machine.). Amb tot, les pèrdues isabelistas segurament foren menors a les joanistes perquè molts portuguesos es van ofegar al riu Duero. Aquesta última xifra se situava prop del nombre de portuguesos morts en combat (_↓ Pulgar, Crónica de los señores reyes católicos Don Fernando y Doña Isabel de Castilla y de Aragon, chapter XLV, p. 88). Fins i tot el Cardenal Mendoza va ser ferit per una llança i diversos membres del consell real castellà que es van reunir 10 dies després de la batalla hi van perdre parents (Pulgar - Crónica de los señores reyes católicos Don Fernando y Doña Isabel de Castilla y de Aragon, capítol XLVII, pàg. 91).
6. Palos Peñarroya, Joan-Lluís. La mirada italiana: Un relato visual del imperio español en la corte de sus virreyes en Nápoles (1600-1700). Universitat de València, 2011, p. 146. ISBN 8437087600.