![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/94/Ladies_of_a_Mandarin%2527s_Family_at_Cards.jpg/640px-Ladies_of_a_Mandarin%2527s_Family_at_Cards.jpg&w=640&q=50)
Baralla de cartes xinesa
From Wikipedia, the free encyclopedia
La baralla de cartes xinesa (xinès tradicional: 紙牌; xinès simplificat: 纸牌; pinyin: zhǐpái) va ser molt probablement inventada a la Xina durant la dinastia Song del Sud (1127-1279). Sens dubte els naips existien en la dinastia Yuan mongola (1271-1368).[1][2][3]
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/94/Ladies_of_a_Mandarin%27s_Family_at_Cards.jpg/640px-Ladies_of_a_Mandarin%27s_Family_at_Cards.jpg)
Els xinesos fan servir la paraula pái (牌), que significa «placa», per referir-se tant a les cartes de jugar com a les fitxes de dòmino i mahjong.[4] Moltes fonts antigues són ambigües perquè no es refereixen específicament al pái de paper (naip) o al pái d'os (fitxa). En termes de joc, no hi ha diferència; es poden fer servir per amagar les cares als altres jugadors amb un revers idèntic. Els jocs de cartes són exemples de jocs d'informació imperfecta, el contrari que els escacs o el go.
Michael Dummet atribueix als xinesos la invenció dels jocs d'atzar amb cartes, els colls i els joc de cartes amb basa.[Nota 1][5] Aviat, d'aquest joc amb cartes inicial en van aparèixer moltes variants. Durant la dinastia Qing (1644-1912), van aparèixer els primers jocs de cartes amb combinació [Nota 2]. Cap al final de la dinastia, la gran majoria dels jocs tradicionals de cartes xineses eren de robar i descartar. Les cartes xineses han proliferat al sud-est d'Àsia pels immigrants xinesos.[6] També es coneixen a Mongòlia i el Japó. La direcció del joc és en sentit antihorari.