Avió de fuselatge ample

Un avió de fuselatge ample és un avió comercial gran amb dos passadissos, pel qual sovint també es coneixen com a avions de dos passadissos.^[1] El diàmetre típic del fuselatge és de 5 a 6 metres.^[2] A la classe econòmica de la majoria d'avions de fuselatge ample, els passatgers s'acostumen a asseure en files de set a deu seients,^[3] permetent una capacitat total de 200 a 600 passatgers. Els avions de fuselatge ample fan 6 metres de diàmetre, i poden tenir files de més d'onze passatgers, en configuracions d'alta densitat. Els avions de fuselatge ample també s'utilitzen per transportar càrregues^[4] i també tenen altres usos especials, com per exemple el transport de transbordadors espacials.

L'Airbus A380, que és l'avió de passatgers més gran i ample del món.

Comparació de mides entre un Boeing 737-300 (de fuselatge estret) i un Boeing 777 (de fuselatge ample).

Per comparar, un avió comercial de fuselatge estret té un diàmetre de 3 a 4 metres, amb un sol passadís,^[1][5] i una capacitat de dos a sis persones per fila.^[6]

Els avions de fuselatge ample es van dissenyar originalment com una combinació d'eficiència i confort dels passatgers. Tanmateix, de seguida les aerolínies van tenir en compte els factors econòmics, i van reduir l'espai addicional dels passatgers per maximitzar els ingressos i beneficis.^[7] Depenent en com l'aerolínia configuri l'avió, la mida i l'espai entre seients poden variar significativament.^[8] Per exemple, els avions amb vols més curts es configuraran a més densitat de seients que avions amb vols llargs.

A causa de pressions econòmiques actuals a les aerolínies, molt possiblement continuaran les altes densitats de seients.^[9]

Galeria

• 
  Vista del morro d'un Airbus A380.
• 
  Boeing 747 de Japan Airlines.
• 
  El motor Rolls Royce Trent 900.
• 
  Ús especial d'un avió de fuselatge ample: transport de transbordadors espacials.
• 
  El primer avió de fuselatge ample bimotor (1972), l'Airbus A300.
• 
  Ilyushin IL-96 operat per Aeroflot.

Vegeu també

• Llista de les aeronaus més grans

Referències

1. Ginger Gorham, Ginger Todd, Susan Rice. A Guide to Becoming a Travel Professional. Cengage Learning, 2003, p. 40. ISBN 1401851770, 9781401851774.
2. Paul J. C. Friedlander. «the traveler's world; Test of a New Wide-Bodied Airbus». New York Times, 19-03-1972.
3. Doganis, Rigas. Flying Off Course: The Economics of International Airlines. Routledge, 2002, p. 170. ISBN 041521324X, 9780415213240.
4. «Wide body cargo screening still a challenge». Impact Publications, 18-11-2008. [Consulta: 17 febrer 2009].
5. «narrowbody aircraft». Arxivat de l'original el 2017-06-18. [Consulta: 18 març 2009].
6. Royal Aero Club (Gran Bretanya), Royal Aero Club of the United Kingdom. Flight International. IPC Transport Press Ltd., 1967, p. 552.
7. Eric Pace. «How Airline Cabins are Being Reshaped». New York Times, 24-05-1981.
8. «Airline Seat Pitch». UK-Air.net. Arxivat de l'original el 2009-02-18. [Consulta: 17 febrer 2009].
9. «Flying through a storm». Economist.com, 22-10-2008 [Consulta: 16 març 2009].