From Wikipedia, the free encyclopedia
Avalrí[1] o Vàlria[2] ['balri] fou un poble, castell i parròquia medievals de l'actual terme de Montescot, a la comarca del Rosselló, de la Catalunya del Nord.
Avalrí | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Vilatge | |||
Primera menció escrita | 959 | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | arquitectura romànica | |||
Altitud | 18,22 m | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Montescot (Rosselló) | |||
Localització | Mas Avalrí (Mas Bellric) | |||
| ||||
És situat al nord del terme[3] de l'actual terme de Montescot. En l'actualitat només en resta una gran masia (el mas d'Avalric, oficialment Bellric) edificada en el mateix indret. El lloc anomenat Vila-seca (escrit Vila-seca o Villaseca), comunament identificat amb Avalrí, seria un lloc diferent, si bé pròxim, segons Aymat Catafau[4]
A l'indret s'hi han trobat restes arqueològiques que testimonien una ocupació que es podria remuntar a l'època romana; tanmateix, el primer document que en parla és del 928 (l'estany d'Avalrí). És documentat que, el 10 d'abril del 931, el bisbe Waldade i el seu germà, el comte Gausbert de Rosselló, conjuntament, donaven en alou al bisbat d'Elna els béns que posseïen a Villaseca. En els anys venidors, el bisbat anà adquirint la major part de les terres veïnes i la vil·la Montescapio. Entre els segles xi i xii, el nou sistema feudal aconsellà de construir-hi un castell sobre les ruïnes romanes; fou en aquest període que el nom Vila-seca desaparegué de la toponímia i fou substituït pel d'Avalrí (amb diverses grafies)[1] nom d'un estany[5] proper. Titulars del castell foren Pere Bernat d'Avalric[1] (1106-1126) i el seu fill Gausbert o Guisbert (1126-1157?), casat amb Flandrina i cosignatari de la dedicació del monestir Arulensis (abadia de Santa Maria d'Arles) el 1157. Gausbert d'Avalrí tenia relació amb el rei d'Aragó i comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, i això li permeté de prendre's algunes llibertats, com emparar-se dels drets de justícia d'Avalrí, que pertanyien al bisbe d'Elna, i que el bisbe no recuperaria definitivament fins després d'un llarg plet que transcorregué entre els anys 1141 i 1155, i que no es clogué definitivament fins al 1215.
Al voltant de l'església romànica de Sant Vicenç[6] es constituí un nucli habitat, que anà mantenint-se al llarg dels anys. A causa o com a reflex de la seva decadència, el 1532, i després d'una reestructuració territorial, la petita parròquia d'Avalrí fou annexada a la no gaire més gran -però puixant- de Montescot. El vescomte de Canet i d'Illa, Galceran de Pinós, aleshores propietari del lloc, ja havia venut o cedit el portal de l'església de Sant Vicenç. Aquest, de marbre blanc i en estil gòtic, el 1527 havia estat desmuntat i reconstruït a l'església de la Roca d'Albera, on es conserva en l'actualitat.
Amb més o menys fortuna, el castell i el poblet subsistiren fins al segle xix. Així, el plànol cadastral del 1807 permet encara discernir l'antiga estructura de tres grans edificis de forma irregular disposats a banda i banda en un encreuament de tres camins. En l'any 1870 Parazol, un industrial narbonès, comprà el castell i la finca annexa per 318.000 francs, i el 1872 va fer aterrar les diverses edificacions per bastir en el seu lloc una explotació vinícola ("caves de Montescot") i ramadera.
Documentat a partir del 1192, el 1333 i el 1357, el Castell d'Avalrí, ja en decadència, al segle xv, acabà per desaparèixer durant l'edat moderna. És citat a la Crònica de Jaume I Entrà en Rosseyló ab son liynatge e près un castel, a escut e a lança, qui hauia nom Aualri.
El domini adquirit el 1870 comprenia 173 hectàrees. Els nous edificis que substituïren el castell, l'església i les altres construccions d'Avalrí foren unes cavallerisses per a 22 cavalls, un celler gran equipat amb el material més modern, un edifici residencial per a les famílies dels treballadors de la possessió, i la mansió del propietari en un turó per sobre del Bèrcol. Les terres de la propietat, que anteriorment s'havien dedicat a la cria d'ovelles, foren plantades amb vinyes. Al cap de ben poc[7] però, la plaga de la fil·loxera amenaçà d'arruïnar l'empresa; sols el capital del propietari pogué sostenir el replantament amb peus americans i el temps d'espera fins que fossin productius. La Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals recompensà els esforços de l'encarregat, Fourcade, i del propietari, Parazol, amb sengles medalles. En l'actualitat (2011), el Mas d'Avallrich acull congressos, seminaris i àpats de noces.
Antiga església, actualment desapareguda, situada al costat de l'antic estany, també desaparegut d'Avalrí. És esmentada el 1080, si bé l'estany ja ho és el 928, i el 1145. Al segle xvi fou unida a la parròquia de Montescot, i el 1527 Galceran de Pinós arrencà la portalada de marbre de l'església per tal de dur-la a la Roca d'Albera, on encara és actualment. El capítol de canonges de la catedral d'Elna se'n planyí reiteradament, però debades. Al segle xviii ja apareix com a església en ruïnes al mapa de Cassini. No en resta actualment cap mena de vestigi.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.