Compositor i professor universitari From Wikipedia, the free encyclopedia
Attila Bozay (Balatonfűzfő, 11 d'agost de 1939 - Budapest, 14 de setembre de 1999) compositor i professor universitari hongarès, també se’l coneix com a intèrpret de flauta i cítara.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 11 agost 1939 Balatonfűzfő (Hongria) |
Mort | 14 setembre 1999 (60 anys) Budapest (Hongria) |
Sepultura | Cementiri de Farkasréti, 25-5-23 |
Formació | Acadèmia de Música Franz Liszt (1957–1962) Conservatori Béla Bartók (1954–1957) |
Activitat | |
Ocupació | compositor, professor d'universitat |
Membre de | |
Gènere | Òpera |
Instrument | Cítara i flauta dolça |
Família | |
Cònjuge | Klára Körmendi (1967–1982) |
Premis | |
| |
Bozay va estudiar del 1957 al 1962 a l'Acadèmia de Música de Budapest, on va ser ensenyat per Ferenc Farkas; i al conservatori Bartók amb István Szelényi. Després va ser ell mateix professor de música a Szeged, al sud del país, i del 1963 al 1966 va treballar a la ràdio hongaresa a la secció de música.[2] A partir d'aquesta data, es va traslladar a Budapest i es va dedicar preferentment a la composició, mentre feia classes d'instrumentació i composició a l'Acadèmia de Música entre el 1979 i el 1998.[2] Del 1990 al 1993, va ser director de la Filharmònica Nacional.
Va guanyar els premis Erkel el 1968 i el 1979, Bartók-Pásztory el 1988 i el premi Kossuth el 19902.
Fins al 1967, va basar les seves composicions en el sistema de dotze tons, donant una importància especial a l'escriptura melòdica, però la seva estada a París el va portar a una pràctica en sèrie menys estricta i a una preocupació pels clústers i el timbre. Les seves obres posteriors al 1970 es caracteritzen pel seu gran rigor en la construcció formal i metodològica.[2] Segons Ulrich Dibelius:
« | <la fantasia, el gust per l'experimentació i el virtuosisme dels instruments continuen sent els principals motors de la música de Bozay> | » |
. Les seves peces com la sèrie Improvisació (1972–1978) fan ús de tècniques aleatòries, evidents en les seves obres per a flauta de bec o cítara, instruments que toca en festivals internacionals.[2]
Bozay ha compost obres per a tots els gèneres musicals: òperes (Csongor és Tünde, 1985), música de cambra, simfònica, melodies, motets ... Deixa tres quartets de corda (opus 9, 21 i 40) inclòs el primer el 1964, va obrir el portes al reconeixement internacional.
Musique contemporaine hongroise pour basson et piano (1997, Hungaroton HCD 31725)
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.