Attikaïta

L'attikaïta és un mineral de la classe dels arsenats. Rep el seu nom de la regió d'Attika, on va ser descoberta. Va ser aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional el 2006.

Attikaïta
Cristalls d'attikaïta de la mina Christiana, Agios Konstantinos, Lavrion, Attica, Grècia
Fórmula química	Ca₃Cu₂Al₂(AsO₄)₄(OH)₄·2H₂O
Epònim	Attica Prefecture (en)
Localitat tipus	Christiana mine (en)
Classificació
Categoria	arsenats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.DJ.45
Nickel-Strunz 9a ed.	8.DJ.45
Dana	42.9.10.
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 10.01Å, b = 8.199Å, c = 22.78Å
Color	blau clar, blau verdós
Exfoliació	perfecta en {001}
Duresa	2,5 a 3
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1.642(2) nβ = 1.644(2) nγ = 1.644(2)
Birefringència	δ = 0,002
Angle 2V	mesurat: 10°
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2006-017
Símbol	Atk
Referències	[1][2]

Característiques

L'attikaïta és un arsenat amb fórmula química Ca₃Cu₂Al₂(AsO₄)₄(OH)₄·2H₂O. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2,5 i 3.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'attikaïta pertany a «08.DJ: Fosfats, etc, amb cations de mida mitjana i gran, (OH, etc.):RO₄ = 1:1» juntament amb els següents minerals: johnwalkita, olmsteadita, gatumbaïta, camgasita, fosfofibrita, meurigita-K, meurigita-Na, jungita, wycheproofita, ercitita i mrazekita.

Formació i jaciments

Es troba en parts oxidades de filons de quars-sulfur polimetàl·lics. Sol trobar-se associada a altres minerals com: arsenocrandal·lita, arsenogoyazita, conicalcita, olivenita, philipsbornita, atzurita, malaquita, carminita, beudantita, goethita, quars i al·lòfana. La seva localitat tipus és la mina Christiana, a Agios Konstantinos (Lavrion, Attica, Grècia). També se n'ha trobat a la mina Amorosa, a Vilafermosa (Castelló, País Valencià).

Referències

1. «Attikaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 setembre 2015].
2. «Attikaite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 8 setembre 2015].