Aten

Atèn o Aton és el déu del sol en mitologia egípcia antiga, i és representat pel disc del sol. La seva adoració va ser instituïda com la base per a la religió en base monoteista per Amenhotep IV^[1] (després anomenat Akhenaton, el que agrada a Aton). El fenomen s'anomenaria Atenisme^[1] o l'heretgia d'Amarna.

Aten

Tipus	divinitat egípcia Rei dels Déus de atenisme deïtat solar
Dades
Gènere	masculí
Altres
Part de	mitologia egípcia

Aton

Aten en jeroglífic

Veure a Aten com un déu d'Akhenaten és realment una simplificació. Aten és el nom donat al disc solar, mentre que el títol complet del déu d'Akhenaten era el Ra-Horus, qui sorgeix en l'horitzó de la llum que és el disc del sol. (Aquest és el nom del títol del déu, ja que apareix a les nombroses esteles que foren col·locades per marcar els límits de la nova capital d'Akhenaten a Tell al-Amarna.)

Aquest nom tan llarg va ser sovint escurçat al de Ra-Horus-Aten a Aten just en molts textos, però el déu que Akhenaten havia creat com a suprem estava fet d'una síntesi d'idees molt antigues vistes d'una altra manera. En detall, no fou representat en forma antropomorfa, sinó com els rajos de la llum que s'estenien del disc del sol. A més, el nom del déu va ser escrit dintre d'un cartutx, junt amb els títols donats normalment a un faraó, una altra ruptura amb la tradició antiga.

Aten primer apareix en els textos que daten de la dotzena dinastia, en la història de Sinuhe.^[2] Ra-Horus és una síntesi de dos altres déus, que es troben des molt antic. Durant el període d'Amarna, aquesta síntesi fou considerada com la font invisible de l'energia del déu del sol, de qui la manifestació visible era Aten, el disc solar.

Així Ra-Horus-Aten era un desenvolupament de les antigues idees que varen venir gradualment. El veritable canvi és l'abandó evident de la resta dels déus a l'adveniment d'Akhenaten. Això és realment evident en el gen himne a Aten.

Aquest nou déu es comunicava directament amb el faraó, per tant la classe sacerdotal no era ja necessària.^[3] I a poc a poc, el mateix faraó va acabar amb els altres deus, prohibint el seu culte i eliminant els temples, fins que Aten esdevingué l'únic déu. La classe dirigent va adoptar per convicció o per la força la nova religió però es creu que no es va estendre al poble.

La religió es va acabar a la mort del faraó vers el 1345/1335 aC, amb una ràpida reversió a la situació anterior amb predomini del déu Ammon, i amb molts déus, i una classe sacerdotal molt important i poderosa.

Referències

1. Keach, Sean «Face of Ancient Egyptian pharaoh believed to be King Tut’s lost DAD revealed» (en anglès). The Sun, 25-03-2021 [Consulta: 23 maig 2021]. «Akhenaten reigned from 1351 to 1334BC, and was originally known as Amenhotep IV. During his rule, Akhenaten abandoned Egypt's polytheistic belief system to worship one god, Aten. Aten was believed to be an aspect of Ra, the Sun deity. This new monotheistic system has been called Atenism, and was the main official religion in Egypt for about 20 years.»
2. «Akhenaten: The Last Alien Pharaoh Of Ancient Egypt» (en anglès). Earth. We are one., 15-04-2016. Arxivat de l'original el 2016-10-30. [Consulta: 23 maig 2021]. «The Aten, or commonly referred to as the ‘Sun Disk’ was illustrated in ancient texts, as a deity, and in The Story of Sinuhe from the 12th dynasty, a deceased king is described as rising as God to the heavens and uniting with the sun-disk, the divine body merging with its maker.»
3. Brier, Ph.D., Bob «The Religious Transformations of Amenhotep IV» (en anglès). The Great Courses Daily, 30-11-2020 [Consulta: 23 maig 2021]. «The changes that Akhenaten made in the religious structure of Egypt had widespread effects on many levels. All temples to different gods were shut down. The priests were out of business, which made them dissatisfied with the pharaoh, who used to support them with his donations.» Arxivat 2021-10-28 a Wayback Machine.