edfici a Sueca From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Ateneu Suecà del Socors, fundat el 1869, tenia l'objectiu d'instal·lar un centre on els obrers pogueren acostar-se culturalment a les classes més altes de la societat amb l'objectiu de reduir les barreres entre aquests dos grups.
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | edifici |
| Història | |
| Creació | 1927 1929 |
| Governança corporativa | |
| Seu |
|
Localització geogràfica  | |
Entre els anys 1840 i 1930, l'Estat espanyol passa, sense solució de continuïtat, per la Revolució Liberal, la Primera República Espanyola i la Restauració borbònica. També a nivell internacional trobem esdeveniments amb profundes repercussions econòmiques i polítiques: la Guerra d'Independència cubana i Filipines, de les quals s'infereix la desaparició de l'imperi colonial espanyol, la Guerra del Marroc o la Primera Guerra Mundial. Tot plegat tindrà importants repercussions socials que condueixen als primers passos de la cultura de masses, el moviment obrer i els diferents posicionaments en una o altra tendència política. El Sexenni Democràtic, mitjançant un decret, possibilità el dret dels ciutadans a associar-se lliurement, la qual cosa, només evidenciava una necessitat que ja era al carrer: assistim a l'arribada del "torn del poble", al progressiu naixement i expansió dels nous espais de sociabilitat, és la ruptura amb l'Antic Règim i l'eclosió dels ateneus, casinos, cercles, centres, congregacions, societats, sindicats, de tots els colors i condicions, que pretenien donar resposta a les moltes carències, de tota classe, existents. Les societats naixen per donar resposta a unes necessitats concretes, venen a nodrir les mancances que, bé com a col·lectius, bé com a individus, els han estat vetades.
A la ciutat de Sueca van florir per tot arreu associacions de tota mena, però al període del Sexenni Democràtic una onada de llibertat va empènyer els republicans a desplegar una intensa activitat, amb l'objectiu d'aconseguir fer realitat els seus principis polítics progressistes, sota la màxima de promoure la felicitat de la societat i de crear un home nou i una nova societat fonamentada en els principis de la llibertat, la igualtat i la justícia. Sota aquests principis hi trobem implícita una gran càrrega social, orientada cap a una millor atenció de les classes populars. És per això que intenten formar les bases mitjançant la creació d'espais de sociabilitat. Aixoplugat en aquests principis naixerà l'Ateneo Sueco del Socorro.
El 25 de gener de 1869 es funda l'Ateneo Sueco del Socorro,[1] sota el comandament del primer president Federico Colechá Llobera, on podem trobar al primer article del reglament, la seva finalitat:
No podem oblidar l'aspecte humanitari:
Conforme als objectius de l'associació, i amb el creixement continuat de socis, el 1876 s'obri una escola per a adults, on es manifesta el caràcter gratuït, l'admissió dels socis i dels seus fills fins als dotze anys. Els socis, però, volien alguna cosa més que instrucció i ajuda: els socis demanaven jocs, així el 22 d'octubre de 1876 s'autoritza la compra d'un bombo de hilo metálico y el necesario número de bolitas para jugar a la loteria....[2]
Un dels moments clau de l'Ateneu serà quan el 15 de juliol de 1879 es decideix la creació d'una caixa d'estalvis pel socis:
Un bon exemple de l'èxit de la Caixa d'Estalvis el trobem a la següent taula:
| Any | Nous socis | Rals | Cèntims | Nombre de préstecs | Import | |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | 1880 | 18 | 4.294 | 00 | 9 | 7.300 |
| 2 | 1881 | 41 | 17.789 | 74 | 36 | 28.860 |
| 3 | 1882 | 64 | 76.782 | 28 | 35 | s/d |
| 4 | 1883 | 35 | 89.428 | 54 | 106 | 145.020 |
| 5 | 1884 | 54 | 107.341 | 27 | 116 | 166.620 |
| 6 | 1885 | 23 | 112.451 | 30 | 73 | 112.340 |
| 7 | 1888 | 13 | 132.668 | 41 | 78 | 143.200 |
| 8 | 1889 | 20 | 120.386 | 94 | 77 | 114.200 |
| 9 | 1898 | s/d | 276.906 | 29 | 107 | 161.180 |
| 10 | 1913 | 44 | 325.809 | 33 | 120 | 263.800 |
| 11 | 1914 | 46 | 452.681 | 43 | 136 | 300.900 |
Sota els principis del krausisme, els quals impregnen la intel·lectualitat liberal al llarg del darrer terç del segle xix, l'Ateneo tracta de fomentar la instrucció del proletariat, i amb el temps entra en funcionament una escola per a adults i una altra per a nens. El 1910 es presenta una sol·licitud per fer una escola diürna a l'Ateneu, que és aprovada per majoria. L'èxit de l'Ateneu és indubtable i s'inicia l'època daurada, la qual es reflecteix amb la construcció d'un edifici destinat a l'Escola Jardí, el qual suposarà una important despesa econòmica (implicava la compra dels terrenys i la seva construcció).[3] Segons informa Burguera, l'escola va néixer aconfessional i estava oberta a nens i nenes, tot i que en la pràctica només hi assistien els nens. Es va construir als afores de la ciutat seguint les teories higienistes del moment i s'integrava en el medi natural.[3]
Malgrat el caràcter republicà dels socis de l'Ateneu, l'associació sempre feia gala de mantenir-se allunyada, com a institució, de qüestions polítiques, però això no era ver. El 3 de novembre de 1915 es va celebrar una junta per acordar l'adhesió de la societat al míting per a demanar amnistia a tots els presos polítics i socials que celebraria l'Asociación Socialista de Sueca. Ho van fer en els següents termes:
La Guàrdia Civil durant la Dictadura de Primo de Rivera va exercir un fort control sobre l'associacionisme, la qual cosa, però, no va impedir que l'Ateneo Sueco del Socorro, continués amb les seves tasques i, fins i tot, enfront del mal estat amb què es trobava l'immoble llogat que feien servir com a seu, s'inicià el procés per adquirir en propietat una seu per a l'Ateneu. L'any 1926 el president de l'Ateneo, Josep Llerandi Núñez, inicià els tràmits per comprar tres cases al carrer Sequial amb l'objectiu d'enderrocar-les i començar les obres de la nova seu de la societat, que durarien des del 1927 fins al 1929. Les obres es van finançar amb la venda de participacions en els socis, i aquells que no podien pagar la seva participació oferien el seu treball en la construcció, cosa que demostra l'elevat grau d'implicació existent. El projecte de Joan Guardiola Martínez va guanyar un Segon Premi a l'Exposició Regional de Belles Arts de València el 1934.[3] És un bon exemple d'Art Déco.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
