From Wikipedia, the free encyclopedia
L'artesania del ferro prové de períodes històrics antiquíssims: el treball més o menys artístic del metall del ferro podem trobar-lo en les restes arqueològiques. La civilització egípcia coneixia el ferro abans de les famoses dinasties, com ho proven els grans de collaret trobats en algun sepulcre; va fer d'aquest material un ús més útil des de la primeria dels seus temps històrics, segons ho manifesten els fragments de ferro trobats al massís de la piràmide de Kheops i en altres de posteriors. Els antics sepulcres de les ciutats mesopotàmiques d'Uruk i Ur, datats d'almenys del s. XVI ae, han conservat diferents i petits objectes de ferro juntament amb diverses eines, que arriben a pesar unes 160 tones, troballa que es va repetir tot i que en menor escala a Nimrud i en altres pobles assiris.
D'Àsia aplegà a Europa el coneixement del ferro abans dels temps llegendaris de Grècia, car s'ha descobert en ruïnes de Creta i de Micenes que es remunten a XIII ae i la seua divulgació i ús es degué a la rapidesa del progrés material humà en aquella època.
El coneixement del metall en qüestió i de la seua indústria arribà a la península Ibèrica amb els fenicis; la seua divulgació, però, s'atribueix als celtes al s. VI ae, com ho proven les troballes d'armes d'estil celta. L'edat del bronze a Europa no és una època d'absolut desconeixement del ferro, sinó que és un període de més o menys durada, segons les zones, en què estava poc estés l'ús d'aquest metall, ja per ser de més difícil extracció que el coure, o perquè s'altera amb més facilitat que el bronze per l'acció de l'atmosfera i de la terra humida, i a això es deu la desaparició de moltes eines que, sens dubte, ens llegaren les edats prehistòriques.
De la combinació del ferro amb una petita quantitat de carboni i amb un convenient tremp s'obté l'acer conegut en data remota, car se n'han trobat fragments de cadenetes en sepultures egípcies que s'atribueixen al s. XVI ae, i consta per les històries antigues la fama que tenien els celtibers a temperar bé l'acer sobretot amb les aigües de Bílbilis (actual Calataiud). La fosa de ferro pròpiament dita o reducció del ferro a estat líquid no es conegué fins al començament del s. XIX amb la invenció dels alts forns, tot i que ja en l'edat antiga s'obtingué ferro semifós.
L'evolució històrica de la indústria del ferro des del punt de vista artístic es pot dividir en tres èpoques molt desiguals:
Cadascuna d'aquestes èpoques, almenys les dues primeres, poden subdividir-se en períodes d'estils diferents.
Les peces de ferro més importants creades en l'època que porta el seu nom i forma la protohistòria europea es concreten en diferents armes de mà, sobretot espases i dagues de variades formes, i en diferents classes de bocades o frens de cavall. Les espases revelen en la forma tres distintes influències de sengles civilitzacions:
Els frens de cavall i semblants, tot i que de variades formes, es componen de barretes de ferro, articulades a manera de cadena curta i robusta. A aquests objectes s'afigen, entre d'altres menys importants, els ganivets, les javelines o dards llancívols, les fletxes, llances, tisores d'una peça encorbada i ferradures de cavall, semblants aquestes últimes a les de l'edat moderna, tot i que extretes de sepultures ibèriques del s. V ae: fins a deu segles més tard no consta que foren conegudes en els altres pobles, segons els historiadors.
A part de les armes i dels pocs objectes d'època visigoda, a penes si es troba algun dels temps medievals que pogués adjudicar-se'n als segles anteriors a l'XI, quan comença l'estil romànic pròpiament dit. Fins al xiv, campa en els ferros artístics l'estil romànic, que es caracteritza per l'ús repetit de l'espiral com a reforç i motiu d'ornamentació i la senzillesa de les formes. N'hi ha:
Coincidint amb l'estil romànic i el seu immediat successor, el gòtic, se'n desenvoluparen l'àrab i el mudèjar en objectes de ferro. Se'n coneixen algunes frontisses, ferradures, claus de cap gruixut i diferents claus. En els ferros artístics àrabs predomina la forma de mitja lluna, que en l'època gòtica es perllonga en els seus extrems, i tendeixen a ajuntar-se com formant una llança: es decoren en general amb labors geomètriques incises. Els caps de clau per a ornament i reforç de portes tenen forma cònica o semiesfèrica i s'adornen amb treballs lineals.
Pertanyen als segle xiv, xv i primeria del XVI els ferros artístics d'estil gòtic; se'n distingeixen per les formes anguloses sovint calades i repussades i per la seva esveltesa i bon gust imitant l'escultura de l'època. N'hi ha:
Són bons exemples de ferros artístics d'estil gòtic les reixes del cor i d'algunes capelles de les Seus de Barcelona, Pamplona, Terol, etc.
L'apogeu al qual arribaren els ferros artístics al s. XV es completa ja entrat el XVI amb l'estil plateresc. Es constitueixen les reixes d'una manera semblant a les del període anterior, però es converteixen en sèries d'esvelts balustres, de barrots cilíndrics o quadrats i s'adornen els frisos amb repussats al gust del Renaixement, igual que la rematada o cresteria del conjunt. Solen decorar-se i preservar-se del rovell aquests i altres artefactes de ferro (com es feia sovint en el gòtic) amb una capa daurada, argentada, de paó (color negre atzur) i pintura de bon gust.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.