Art sassànida
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'art sassànida inclou la producció artística que es produí durant la dinastia del mateix nom que va regir l'Àsia Occidental entre els segles iii i vii, abans de la conquesta musulmana de Pèrsia, i va acabar al voltant de l'any 651. És, juntament amb l'art aquemènida de la dinastia anterior, un dels períodes més brillants de l'art a Pèrsia abans de la conquesta i l'art islàmic. Es caracteritza per una producció artística molt desenvolupada, gràcies a la riquesa de l'Imperi Sassànida i la seva posició entre l'Imperi Romà a l'oest i la Xina a l'est, en la intersecció d'intercanvis materials i culturals entre diverses civilitzacions: el món occidental, el món asiàtic i l'Iran.[1]
L'any 224, l'últim rei dels parts va ser derrotat per Ardaixir I. La posterior dinastia sassànida romandria quatre-cents anys governant un territori que es correspon als països actuals d'Iran, l'Iraq, i gran part de la zona a l'est i al nord del modern Iran. Ocasionalment també van controlar la costa de Llevant, gran part d'Anatòlia, i zones d'Egipte i la península Aràbiga. Així doncs va començar una nova època a l'Iran i Mesopotàmia, que en molts aspectes es basava en les tradicions aquemènides, incloent l'art de l'època, amb d'altres influències de llocs més llunyans com la Xina i el Mediterrani.[2]
L'art dels sassànides que ha arribat als nostres dies es troba sobretot en la seva arquitectura, els relleus i la metal·listeria, i encara queden algunes pintures del que va ser una producció molt difosa. Els relleus en roca deurien ser molt inferiors en nombre respecte als interiors en escaiola, però d'aquests últims queden molt pocs. Les escultures exemptes són menys que les de l'art part, però hi han excepcions destacades com l'estàtua de Sapor I (r. 240–272), tallada en una estalagmita a l'interior d'una cova;[3] hi ha esments literaris a d'altres colossals estàtues de reis, avui desaparegudes.[4] També s'hi troben de l'època importants relleus en roca i, a més a més, van continuar la tradició parta de decoració en estuc modelat, realitzant també grans escenes figuratives.[3]
L'art sassànida que ha arribat als temps moderns representa escenes cortesanes i cavalleresques amb considerable grandesa d'estil, reflectint una vida luxosa, i mostren la cort sassànida tal com la van documentar els ambaixadors romans d'Orient. Les obres que han sobreviscut solen ser imatges de governants, encara que cap tan gran com la ja esmentada estàtua de Sapor I. Van gaudir d'una particular popularitat les escenes de caça i batalla, i dones ballant lleugeres de roba, a més d'altres entreteniments. Les representacions sovint estan col·locades a manera d'un escut d'armes, que al seu torn potser va tenir forta influència en la producció artística d'Europa i l'Extrem Orient. Encara que en l'art part dominaven les vistes frontals, en les representacions narratives de l'art sassànida són menys freqüents, i sovint figures es presenten de perfil o rotades tres quarts.[3]
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/81/Cameo_Shapur_Valerianus_Bab360_CdM_Paris_2.jpg/320px-Cameo_Shapur_Valerianus_Bab360_CdM_Paris_2.jpg)