disciplina que forma part de l'arqueologia From Wikipedia, the free encyclopedia
L'arqueologia bíblica és una disciplina que forma part de l'arqueologia. Està especialitzada en l'estudi de les restes materials relacionades directament o indirecta amb els relats bíblics i amb la història de les religions jueva i cristiana. La regió més estudiada per l'arqueologia bíblica, des de la perspectiva occidental, és la coneguda com Terra Santa, localitzada en l'Orient Mitjà.
La historicitat i autenticitat dels registres bíblics han estat tema de controvèrsia per part d'estudiosos crítics ja des del segle xix. El principal objectiu de la ciència arqueològica no és provar o desacreditar la Bíblia en sentit teològic. S'ha de tenir en compte que la Bíblia no és un llibre amb un objectiu històric sinó doctrinal, per promoure la fe.
L'arqueologia bíblica és matèria de permanent debat. Un dels objectes de major disputa és la historicitat de la Bíblia davant la qual es poden definir vagament dues escoles del pensament minimalisme bíblic i maximalisme bíblic, així com el mètode no-històric de llegir la Bíblia, és a dir la tradicional lectura religiosa d'aquesta. Cal notar que les dues escoles no constitueixen unitats sinó un espectre que fa difícil definir camps i límits, però es poden establir punts descriptius.
El minimalisme bíblic o Escola de Copenhaguen emfatitza que la Bíblia ha de ser llegida i analitzada abans que res com una col·lecció de narracions i no com un acurat recompte històric de la prehistòria de l'Orient Mitjà.
Els autors G. Garbini, T.L. Thompson i P.R. Davies construeixen les bases del que va arribar a ser el minimalisme bíblic.[1] Davies, per exemple, diu que l'Israel històric només es poden trobar en les restes arqueològiques, l'Israel bíblic es percep a les Escriptures i l'Israel antic com una amalgama de tots dos. Thomson i Davies veuen l'Antic Testament o Tanakh com una creació mítica d'una minoritària comunitat de jueus a Jerusalem després del temps que la Bíblia assenyala com el retorn de l'exili de Babilònia (després del 539 aC en endavant). Per a aquesta escola de pensament, cap dels més primitius recomptes bíblics té una solidesa històrica i només alguns dels més recents tenen petits fragments d'una genuïna memòria històrica que són els únics punts recolzats pels descobriments arqueològics. En conseqüència, els recomptes sobre els patriarques bíblics són tinguts com a ficció, les dotze tribus d'Israel mai no van existir, tampoc els reis David i Saül ni la unitat de la monarquia sota David i Salomó.
Els maximalistes sostenen que tot el conjunt de relats bíblics són en realitat referències històriques i que els més recents llibres tenen major solidesa històrica que els més primitius.
L'arqueologia assenyala eres històriques i regnes, formes de vida i comerç, creences i estructures socials: però, només en molt rars casos, els estudis arqueològics presenten informació en relació a famílies individuals, per tant, no és possible esperar això de l'arqueologia. Fins al moment, l'arqueologia no ha presentat cap prova que asseguri o negui l'existència dels patriarques. Els maximalistes estan dividits en dos temes:
Els maximalistes bíblics estan d'acord que les dotze tribus d'Israel van existir, encara que això no signifiqui necessàriament que els recomptes bíblics sobre elles corresponguin del tot a la realitat històrica. També estan d'acord en l'existència de grans figures com David, Saül, Salomó, la monarquia d'Israel i Jesús. Però la gamma de posicions dins del maximalisme és àmplia i fins i tot alguns autors poden presentar lleus diferències amb els minimalistes.
Les zones bíbliques són plenes d'excavacions, jaciments arqueològics i museus oberts al públic en general. Entre els més destacats es poden comptar:
Com tota ciència, l'arqueologia i la seva branca bíblica tenen les seves pròpies especialitzacions així com el seu treball interdisciplinari. L'arqueologia treballa en equip amb disciplines com:
Altres disciplines com la filosofia, la teologia, l'exegesi, l'hermenèutica, se serveixen dels resultats científics d'aquesta. Per exemple, la Bíblia utilitza un llenguatge recurrent simbòlic que pot fer pensar que com allà s'esmenta pot pertanya al pla estrictament teològic i per tant no necessàriament verificable. No obstant això, gràcies a l'arqueologia, molts passatges bíblics han trobat una explicació més concreta, sense que per això es vulgui dir que la relació arqueologia-estudis bíblics sigui pacífica.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
