From Wikipedia, the free encyclopedia
L'arquebisbat de Sucre (espanyol: Arquidiócesis de Sucre; llatí: Archidioecesis Sucrensis) és una seu de l'Església catòlica. Al 2014 tenia 582.000 batejats d'un total de 664.000 habitants. Actualment està regida pel bisbe Jesús Juárez Párraga, S.D.B.
Archidioecesis Sucrensis | |||||
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Bolívia | |||||
Departament de Chuquisaca | |||||
Parròquies | 44 | ||||
Conté la subdivisió | Potosí, Tarija | ||||
Població humana | |||||
Població | 684.743 (2017) (13,7 hab./km²) | ||||
Llengua utilitzada | castellà | ||||
Religió | romà | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 49.975 km² | ||||
Limita amb | |||||
Dades històriques | |||||
Anterior | |||||
Creació | 27 de juny de 1552 | ||||
Patrocini | Mare de Déu de Guadalupe | ||||
Catedral | Mare de Déu de Guadalupe | ||||
Organització política | |||||
• Arquebisbe metropolità | Jesús Juárez Párraga, S.D.B. | ||||
Lloc web | arquidiocesisdesucre.org.bo |
L'arxidiòcesi comprèn el departament bolivià de Chuquisaca, a excepció d'algunes localitats de les províncies d'Hernando Siles i de Luis Calvo, que formen part del vicariat apostòlic de Camiri.
La seu arxiepiscopal és la ciutat de Sucre, on es troba la catedral de la Mare de Déu de Guadalupe.
El territori s'estén sobre 49.975 km² i està dividit en 44 parròquies, reagrupades en 3 zones pastorals: Sucre, Frontera, Cinti.
La diòcesi de La Plata o Charcas va ser erigida el 27 de juny de 1552, prenent el territori de la diòcesi de Cusco (avui arxidiòcesi). Originàriament era sufragània de l'arquebisbat de Lima. El primer bisbe va ser fra Tomás de San Martín (entre 1552 y 1554), un dels dominics que acompanyaven a Francisco Pizarro.
El 27 de juny de 1561 cedí una porció del seu territori per tal que s'erigís la diòcesi de Santiago de Xile (avui arxidiòcesi).
El 4 i el 5 de juliol de 1605 cedí noves porcions de territori perquè s'erigissin respectivament les diòcesis de La Paz i de Santa Cruz de la Sierra (avui ambdues arxidiòcesis).
El 20 de juliol de 1609 va ser elevada al rang d'arxidiòcesi metropolitana. Originàriament la província eclesiàstica comprenia, a més de tota Bolívia, Xile, l'Argentina i Paraguai.
A meitat del segle XVII l'arquebisbe Castilla y Zamora instituí el seminari arxiepiscopal.
L'11 de novembre de 1924 cedí noves porcions de territori per tal que s'erigissin les diòcesis d'Oruro, de Potosí i de Tarija, assumint el seu nom actual.
Al maig de 1988 rebé la visita del Papa Joan Pau II.
Entre els edificis diocesans destaca la catedral de Sucre. La seva construcció s'inicià el 1551, estenent-se durant un segle, de manera que té estil renaixentista i barroc amb influències mestisses. Al segle xix se li afegiren les naus laterals, la torre i la portalada plateresca. El 18 de febrer de 1925 va rebre el títol de basílica menor.
Altres temples notables són la basílica de Sant Francesc de Charcas i les esglésies de Sant Felip, Sant Agustí, Sant Domènec, La Mercè, Sant Llorenç i Sant Miquel.
A finals del 2014, la diòcesi tenia 582.000 batejats sobre una població de 664.000 persones, equivalent al 87,7% del total.
any | població | sacerdots | diàques | religiosos | parroquies | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
batejats | total | % | total | clergat secular |
clergat regular |
batejats por sacerdot |
homes | dones | |||
1950 | 370.000 | 390.000 | 94,9 | 66 | 35 | 31 | 5.606 | 58 | 111 | 34 | |
1966 | 398.000 | 400.000 | 99,5 | 82 | 51 | 31 | 4.853 | 44 | 108 | 41 | |
1970 | 380.000 | 400.000 | 95,0 | 70 | 39 | 31 | 5.428 | 45 | 40 | ||
1976 | 510.000 | 540.000 | 94,4 | 67 | 37 | 30 | 7.611 | 42 | 116 | 42 | |
1980 | 471.800 | 476.000 | 99,1 | 65 | 35 | 30 | 7.258 | 1 | 46 | 180 | 43 |
1990 | 481.000 | 501.000 | 96,0 | 69 | 44 | 25 | 6.971 | 35 | 185 | 43 | |
1999 | 447.892 | 479.892 | 93,3 | 58 | 31 | 27 | 7.722 | 41 | 228 | 43 | |
2000 | 480.379 | 512.379 | 93,8 | 67 | 42 | 25 | 7.169 | 37 | 245 | 44 | |
2001 | 493.875 | 522.431 | 94,5 | 74 | 51 | 23 | 6.673 | 35 | 247 | 44 | |
2002 | 481.807 | 531.522 | 90,6 | 80 | 57 | 23 | 6.022 | 34 | 244 | 44 | |
2003 | 486.012 | 546.130 | 89,0 | 86 | 63 | 23 | 5.651 | 1 | 33 | 246 | 44 |
2004 | 473.967 | 552.619 | 85,8 | 83 | 59 | 24 | 5.710 | 1 | 39 | 257 | 44 |
2010 | 542.000 | 618.000 | 87,7 | 91 | 67 | 24 | 5.956 | 1 | 46 | 205 | 45 |
2014 | 582.000 | 664.000 | 87,7 | 94 | 78 | 16 | 6.191 | 31 | 182 | 44 |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.