From Wikipedia, the free encyclopedia
L'arquebisbat d'Udine (italià: arcidiocesi di Udine; llatí: Archidioecesis Utinensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto. El 2010 tenia 484.898 batejats d'un total de 505.018 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe Andrea Bruno Mazzocato.
| Archidioecesis Utinensis | |||||
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
 Itàlia | |||||
 Friül - Venècia Júlia | |||||
| Parròquies | 374 | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 500.700 (2017)  (105,95 hab./km²) | ||||
| Llengua utilitzada | italià | ||||
| Religió | romà | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 4.726 km² | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Anterior | |||||
| Creació | 6 de juliol de 1751 | ||||
| Patrocini | Hermàgores i Fortunat d'Aquileia (12 de juliol) | ||||
| Catedral | Metropolitana de Santa Maria Annunziata | ||||
| Organització política | |||||
| • Arquebisbe metropolità | Andrea Bruno Mazzocato | ||||
| Lloc web | diocesiudine.it | ||||
Els patrons de l'arxidiòcesi són sants Hermàgores i Fortunat d'Aquileia, i la festa és el 12 de juliol.
L'arquebisbat comprèn la província d'Udine, llevat d'onze municipis de la Bassa Friülana, que pertanyen a l'arquebisbat de Gorizia, i històricament han format part del comtat i a la província de Gorizia, i inclou el poble de Sappada, avui a la província de Belluno.
La seu arquebisbal es troba a la ciutat d'Udine, on es troba la catedral metropolitana de Santa Maria Annunziata.
El territori està dividit en 374 parròquies.
L'arxidiòcesi va ser erigida el 6 de juliol de 1751 mitjançant la butlla Iniuncta nobis del Papa Benet XIV, mitjançant la qual el pontífex va ratificar un acord entre els governs austríac i el venecià, que preveia la supressió del patriarcat d'Aquileia i la seva divisió en dues noves circumscripcions eclesiàstiques: l'arquebisbat d'Udine, que es va assignar jurisdicció sobre les terres sota el govern de la Sereníssima; i l'arxidiòcesi de Gorizia, que va quedar a les terres sota el domini dels Habsburg.
Amb la Iniuncta nobis, per tant, el Papa va abolir el patriarcat i al mateix temps es va erigir l'arquidiócesis d'Udine. Aquesta decisió va ser confirmada pel Papa amb la butlla Suprem dispositione del 19 de gener de 1753,[1] amb la qual el Papa definí totes les qüestions accessòries, incloent les diòcesis sufragànies de la nova seu metropolitana, que eren les de l'antic patriarcat en el territori venecià: Padova, Vicenza, Verona, Treviso, Vicenza, Ceneda, Belluno, Feltre, Concordia, Capodistria, Emonia, Parenzo i Pola.
El primer arquebisbe nomenant era el patriarca d'Aquilea Daniele Dolfin, que mantingué el títol de Patriarca fins a la mort.
L'1 de maig de 1818, en virtut de la butlla De salute Dominici gregis del Papa Pius VII, Udine es convertí en un simple bisbat, subjecte a la seu metropolitana de Venècia.
El 30 d'abril de 1846 les parròquies dels barris de Pieve i Auronzo es van separar de la diòcesi d'Udine i s'agregaren a la diòcesi de Belluno, per la butlla Universalis Ecclesiae regimen del papa Gregori XVI.
El Papa Pius IX, a causa de les sol·licituds del cardenal Fabio Maria Asquini,[2] amb la butlla Ex catholicae unitatis[3] del 14 de març de 1847 elevà de nou la diòcesi al rang de seu metropolitana sense sufragànies, deixant-la immediatament subjecta a la Santa Seu.
El 20 de febrer de 1932, seguint la butlla Quo Christi fideles de Pius XI, s'incorporà el deganat de Tarvisio, que havia format part de la diòcesi de Gurk, i la parròquia de Fusine in Valromana, que era de la diòcesi de Lubiana.
En record de l'antic patriarcat, l'arquebisbe d'Udine té el privilegi de portar l'hàbit coral, el solideu, la faixa i el rivet de la sotana de color vermell marronós, distint de la porpra cardenalícia (també en seda moiré), anomenat "vermell patriarcal". L'escut dels arquebisbes d'Udine és un capel verd, folrat en vermell patriarcal.
L'arquebisbe d'Udine, a més, ostenta el títol de marquès de Rosazzo.
A finals del 2010, la diòcesi tenia 484.898 batejats sobre una població de 505.018 persones, equivalent al 96,0% del total.
| any | població | sacerdots | diaques | religiosos | parroquies | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| batejats | total | % | total | clergat secular |
clergat regular |
batejats por sacerdot |
homes | dones | |||
| 1950 | 534.750 | 535.000 | 100,0 | 901 | 819 | 82 | 593 | 215 | 1.245 | 488 | |
| 1969 | 497.600 | 497.812 | 100,0 | 834 | 739 | 95 | 596 | 125 | 1.363 | 406 | |
| 1980 | 501.357 | 508.470 | 98,6 | 714 | 602 | 112 | 702 | 1 | 153 | 1.015 | 487 |
| 1990 | 480.550 | 495.550 | 97,0 | 573 | 518 | 55 | 838 | 10 | 83 | 891 | 373 |
| 1999 | 478.500 | 488.000 | 98,1 | 507 | 412 | 95 | 943 | 14 | 121 | 787 | 373 |
| 2000 | 477.900 | 488.000 | 97,9 | 495 | 405 | 90 | 965 | 15 | 116 | 777 | 373 |
| 2001 | 478.000 | 488.000 | 98,0 | 491 | 396 | 95 | 973 | 14 | 120 | 767 | 373 |
| 2002 | 478.000 | 488.000 | 98,0 | 479 | 384 | 95 | 997 | 14 | 120 | 757 | 373 |
| 2003 | 478.000 | 488.500 | 97,9 | 457 | 367 | 90 | 1.045 | 16 | 115 | 757 | 373 |
| 2004 | 478.000 | 488.500 | 97,9 | 438 | 348 | 90 | 1.091 | 16 | 115 | 757 | 373 |
| 2010 | 484.898 | 505.018 | 96,0 | 398 | 316 | 82 | 1.218 | 21 | 99 | 506 | 374 |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
