Arqueòpterix
gènere d'arcosaures extints / From Wikipedia, the free encyclopedia
Els arqueòpterixs (Archaeopteryx), de vegades coneguts pel seu nom alemany Urvögel ('ocells originals'), són un gènere de dinosaures semblants als ocells. El seu nom deriva de les paraules gregues antigues ἀρχαῖος (àrkheos), que significa 'antic', i πτέρυξ (ptérix), que vol dir 'ala'. Entre finals del segle xix i principis del segle xxi foren considerats els ocells (avialats) més primitius coneguts per la gran majoria de paleontòlegs i obres de referència.[2] Des d'aleshores s'han identificat possibles avialats més antics, incloent-hi Anchiornis, Xiaotingia i Aurornis.[3]
Archaeopteryx | |
---|---|
Fòssil de A. siemensii (Museu d'Història Natural de Berlín) | |
Dades | |
Descobridor o inventor | Carl Friedrich Häberlein (en) |
Període | |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Reptilia |
Ordre | Archaeopterygiformes |
Família | Archaeopterygidae |
Gènere | Archaeopteryx von Meyer, 1861 |
Nomenclatura | |
Sinònims |
|
Significat | Ala antiga |
Espècies | |
| |
Mida | |
Visqueren durant el Juràssic superior (fa uns 150 milions d'anys) en allò que avui en dia és Portugal i el sud d'Alemanya. En aquell temps, Europa era un arxipèlag banyat per un mar tropical càlid i de poca profunditat, a una distància molt inferior de l'equador que avui en dia. L'espècie més grossa tenia una mida semblant a la d'una garsa (aproximadament 50 cm). Els individus més grossos possiblement eren de mida comparable a la d'un corb.[4] Malgrat les seves petites dimensions, les seves ales de gran envergadura i la seva suposada capacitat de volar o planar, els arqueòpterixs tenien més punts en comú amb altres dinosaures petits del Mesozoic que amb els ocells moderns. En particular, compartien els següents caràcters amb els dromeosàurids i els troodòntids: mandíbules dotades de dents afilades, tres dits amb urpes, una llarga cua òssia, segons dits del peu hiperextensibles («urpes mortíferes»), plomes (que suggereixen que tenia la sang calenta) i diversos aspectes de l'esquelet.[5]
Aquests caràcters fan que els arqueòpterixs siguin un clar candidat a fòssil de transició entre els dinosaures no aviaris i els ocells[6] i una peça clau en la recerca sobre l'origen dels ocells i de l'evolució dels dinosaures. El gènere Archaeopteryx fou descrit el 1861 a partir d'una única ploma, la identificació de la qual ha estat objecte de controvèrsia.[7][8] Aquell mateix any s'anuncià el descobriment del primer espècimen complet. Des d'aleshores, se n'han trobat deu fòssils més. No hi ha consens sobre si totes aquestes restes pertanyen a una sola espècie o diverses.