![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b7/Golzwarden.jpg/640px-Golzwarden.jpg&w=640&q=50)
Arp Schnitger
From Wikipedia, the free encyclopedia
Arp Schnitger (nascut el 1648, presumptivament a Schmalenfleth (Brake) a Alemanya, sebollit el 28 de juliol de 1719 a Neenfeld) fou un orguener, anomenat «l'Stradivarius de l'orgue»,[1] en ser considerat un dels orgueners més significatius al nord d'Alemanya i dels Països Baixos. L'1 de setembre de 1682 va obtenir la ciutadania hamburguesa.
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/39/Arp-Schnitger-Hof_in_Hamburg-Neuenfelde.jpg/640px-Arp-Schnitger-Hof_in_Hamburg-Neuenfelde.jpg)
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4b/Schnitger_-_Schild.jpg/640px-Schnitger_-_Schild.jpg)
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/60/Arp-Schnitger-Platz_in_Norden_%28Ostfriesland%29.jpg/640px-Arp-Schnitger-Platz_in_Norden_%28Ostfriesland%29.jpg)
![]() Es suposa que aquest personatge, pintat a l'orgue de Golzwarden, a l’església on Schnitger va ser batejat i del qual va esponsoritzar la restauració és l’orguener mateix. ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | Arp Snitker 2 juliol 1648 ![]() Brake ![]() |
Mort | 28 juliol 1719 ![]() Neuenfelde (Hamburg) ![]() |
Sepultura | Neuenfelde 53° 31′ 15″ N, 9° 48′ 40″ E Sant Pancraci de Neenfeld ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Orgue, música religiosa, fabricació d'instruments musicals i art ![]() |
Ocupació | Orguener |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Cònjuge | Gertrud Otte (1665–1707) Anna Elisabeth Dieckman |
Fills | Arp jùnior, Hans, Johann Jürgen, Franz Caspar, Agneta, Catharina |
Pares | Arp Schnitger sènior (1610/15–1680) Katharina |
Parents | Berendt Snitke (avi) |
Lloc web | arp-schnitger-gesellschaft.de… ![]() |
És el principal d'una nissaga de fusters i orgueners.[2] El seu avi es deia Berendt Snitker (un mot baix alemany que significa fuster) que va s'alemanyitzar més tard vers Schnitger. Fuster format al taller familial, a divuit anys, va començar l'aprenentatge d'orguener durant cinc anys al taller d'un cosí o oncle, Berend Huss a Glückstadt. Van seguir cinc anys més de fadrinatge. Encara de fadrí va realitzar l'orgue de l'església de Sant Cosme a Stade.
Va casar-se amb Gertrud Otte, filla d'un ric negociant d'Hamburg, que tenia un mas a Neuenfelde. Va conèixer Gertrud probablement quan s'estava en aquest poble per construir-hi l'orgue. Van tenir sis nens del quals els quatre fills van seguir el mester del pare, però només dos van sobreviure'l: Johan Jürgen i Franz Caspar (1693-1729) que va establir-se als Països Baixos.
Va perfeccionar l'orgue barroc. Va construir o remodelar considerablement uns 170 orgues, dels quals 30 van sobreviure més o menys completament fins avui. El seu taller principal era a Hamburg, però tenia dependències entre Berlín i Groningen. Els orgues tenien dues funcions : una de religiosa, l'acompanyament del cant comú, molt important a la litúrgia protestant i una de merament artística, l'execució de concerts esponsoritzats per la societat dels negociants hanseàtics.[3]
El 2019, a l'ocasió del trecentenari de la seva mort la emissora nordalemanya NDR li va dedicar una sèrie televisiva Arp Schnitger - Ein Stradivari der Orgel (AS, un Stradivarius de l'orgue).[1] A la mateixa ocasió, el 29 de maig, l'ajuntament de Norden li va dedicar una plaça.[4]