Aristarc de Samotràcia
From Wikipedia, the free encyclopedia
Aristarc de Samotràcia (grec antic: Αρίσταρχος, Arístarkhos, llatí: Aristarchus; Samotràcia, vers 217 aC - Xipre, vers 145 aC) fou un gramàtic i crític alexandrí. Va dedicar la seva vida a l'estudi i crítica dels poetes grecs, especialment d'Homer. És el responsable de la divisió de la Ilíada i l'Odissea en 24 llibres.
![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 217 aC ![]() Samotràcia (Grècia) ![]() |
Mort | 144 aC ![]() Xipre ![]() |
Causa de mort | suïcidi ![]() |
Director de la Biblioteca d'Alexandria | |
← Aristòfanes de Bizanci ![]() | |
Activitat | |
Ocupació | escriptor, bibliotecari, crític ![]() |
Període | Període hel·lenístic ![]() |
Ocupador | Biblioteca d'Alexandria ![]() |
Professors | Aristòfanes de Bizanci ![]() |
Alumnes | Apol·lodor d'Atenes, Dionisi de Tràcia, Parmenisc i Menecrates of Nysa (en) ![]() ![]() |
Fou el més gran dels filòsofs de l'escola dels alexandrins, deixeble d'Aristòfanes de Bizanci, al qual va succeir com a director de la biblioteca vers el 153 aC. Vers el 145 aC es va exiliar a Xipre i hi va morir poc després. Va morir amb més de 70 anys i va deixar dos fills, Aristàgores i Aristarc.[1][2][3]
La connexió històrica del seu nom amb el criticisme literari ha creat el terme aristarc per denominar algú severament crític.