Aristòfanes de Bizanci
filòleg i gramàtic de la Grècia clàssica / From Wikipedia, the free encyclopedia
Aristòfanes de Bizanci (en llatí Aristophanes, en grec antic Άριστοφάνης) fou un escriptor grec, fill d'Apel·les. Va viure a Alexandria vers el 264 aC durant els regnat de Ptolemeu II Filadelf (284 aC-246 aC) i Ptolemeu III Evergetes I (246 aC-222 aC) i va tenir la direcció de la Biblioteca d'Alexandria.[1]
Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Biografia | |||||
---|---|---|---|---|---|
Naixement | 257 aC Bizanci | ||||
Mort | c. 180 aC (76/77 anys) Alexandria | ||||
| |||||
Activitat | |||||
Camp de treball | Homeric scholarship (en) | ||||
Ocupació | lexicògraf, bibliotecari, lingüista, gramàtic | ||||
Període | Període hel·lenístic | ||||
Professors | Cal·límac de Cirene i Zenòdot d'Efes | ||||
Alumnes | Aristarc de Samotràcia |
Tanca
Va ser deixeble d'Eufrònides de Corint,[2] Zenòdot d'Efes i Erastòtenes i mestre del cèlebre Aristarc de Samotràcia. Va fundar una escola a la ciutat i va fer una gran feina pel coneixement de la llengua i la literatura grega. Fou l'introductor dels accents a la llengua grega. Va escriure obres sobre Homer, Plató i Aristòtil. Dels seus escrits només es conserven alguns fragments.