Argument ad ignorantiam
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un argument ad ignorantiam o argument d'ignorància és una fal·làcia lògica que intenta demostrar una conclusió a partir de la ignorància sobre la seva falsedat. O dit d'una altra manera, afirma que si un determinat fet no es pot explicar, llavors no pot succeir, o que si la prova d'un fet no ha estat demostrada, llavors aquest fet no pot existir.[1]
En la seva forma general es pot escriure:
- Ningú no ha demostrat A;
- Per tant A és fals.
A pot ser una altra proposició, com "B és vertader":
- Ningú no ha demostrat "B és vertader";
- Per tant B és fals.
O com "B és fals":
- Ningú no ha demostrat "B és fals";
- Per tant B és vertader.
Clarament, aquest tipus d'argument és fal·laç. La premissa (1) pot ser vertadera, però això no garanteix la conclusió (2). En altres paraules, «l'absència de prova no és pas prova d'absència».