App educativa
From Wikipedia, the free encyclopedia
Una app és una aplicació informàtica dissenyada per ser utilitzada en dispositius mòbils (tauletes, telèfons intel·ligents, etc). Ens fan utilitzar moltes d'aquestes apps cada dia i és la raó per la qual s'han tornat eines molt poderoses a l'hora de desenvolupar qualsevol tipus d'activitats d'ensenyament o d'acció formativa, siguin aquestes de tipus formal o informal (treball, escola, universitat, oci, bricolatge, etc.). De fet, moltes d'aquestes son aplicacions educatives.
En el recorregut que el programari educatiu ha tingut des del seu origen fins al dia d'avui, la possibilitat d'utilitzar dispositius mòbils ofereix una gran oportunitat que no solament amplifica les possibilitats educatives dels programaris sinó que modifica, sota el lema a qualsevol moment i a qualsevol lloc, l'aprenentatge i la ensenyança mateixa. No hi ha limitacions d'espai i temps, l'accés a la informació és aquí i ara de manera que l'aprenentatge es fa més personalitzat, compartit i contextual, reflectint les més recents teories de aprenentatge aplicades a l'educació en línia (aprenentatge virtual, connectat i mòbil).
Canvia el concepte d'aula i la mateixa relació entre estudiant i educador donant lloc als deu processos anomenats aprenentatge ubic (U-learning), referint-se a l'ubiqüitat com experiència d'adaptació i ductilitat en contextos diversos i en constant fluctuació, amb un matís més immersiu i envoltant que amb l'aprenentatge mòbil (M-learning), que es refereix a qualsevol acció educativa que es fa fent servir dispositius mòbils de forma flexible estan o no connectat en xarxes socials. Les apps s'han convertit en una de les més poderoses eines educatives, a causa de la difusió massiva entre persones de totes les edats i de cada país on els dispositius mòbils s'han instal·lat amb facilitat.[1] A més, diversos factors com ara el cost assequible d'aquests i de les connexions a Internet han transformat aquestes senzilles aplicacions en possibles facilitadors d'accions educatives, permetent superar límits normalment subjacents a l'ús dels programaris educatius, que dificulten l'ús i el cost del programari: les apps, quan no són gratuïtes, tenen de totes maneres un preu ajustat. Això, juntament amb les característiques multi-medials i multi-tasques dels dispositius mòbils (càmera, gravadora d'àudio, ús de brúixoles, GPS, etc.) ofereix infinites possibilitats d'aplicacions i han fet sorgir pràctiques com la de BYOD ("porta el teu propi dispositiu") on cadascú pot assistir a la formació impartida amb els propis dispositius, reduint el cost dels cursos, sent molt utilitzat en l'àmbit corporatiu.[1]Cal considerar que amb aquestes pràctiques molts dispositius estaran connectats en una xarxa connectada a la de l'empresa o centre formatiu i això podria constituir un perill en la seguretat, tant que s'ha fet necessària la creació de programaris i serveis pel control de les apps: l'administració d'aplicacions mòbils MAM, per a gestionar la seguretat de les empreses. Eines com aquestes seran indispensables en el futur de l'Internet de les coses on tots els dispositius i objectes seran connectats i gestionats a través de aplicacions.