periodista espanyol From Wikipedia, the free encyclopedia
Antonio Álvarez Méndez (Madrid, 18 de juliol de 1929 - 30 de març de 2020),[1] més conegut com a Antonio Álvarez Solís, fou un periodista espanyol.
Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) Antonio Álvarez Méndez 18 juliol 1929 Madrid |
Mort | 30 març 2020 (90 anys) |
Causa de mort | COVID-19 |
Activitat | |
Ocupació | periodista, periodista d'opinió, novel·lista |
Ocupador | Interviú Grupo Zeta |
Partit | Partit dels i les Comunistes de Catalunya Bildu |
Encara que va néixer a Madrid, es considerava de Mieres (Astúries). Va estudiar Dret a Barcelona i a Santiago de Compostel·la. Va residir durant més de quaranta anys a Catalunya, on va iniciar la seva vida professional a La Vanguardia, de la qual va arribar a ser redactor en cap als vint-i-set anys. S'ha apuntat que va ser secretari de Felipe Acedo Colunga, governador civil franquista de Barcelona entre 1951 i 1960,[2] si bé ell negava qualsevol afinitat amb la dictadura –es declarava nítidament antifranquista– i explicava que havia estat auxiliar de secretaria per a la Protecció Social gràcies a una carta de recomanació d'un redactor veterà de l'ABC que era amic del seu pare.[3][4]
Més tard va ser director fundador de la revista Interviú i un dels fundadors de Por favor, signant-ne la tercera pàgina fins a la desaparició de la revista.[5] Va fundar i va dirigir Economia Mediterránea i dues revistes de gastronomia i turisme. Com a conseller editorial del Grup Zeta, va col·laborar en la sortida d'El Periódico de Catalunya. Va ser també col·laborador en tertúlies de diverses televisions i emissores de radi d'àmbit estatal i autonòmic com TVE, RNE, COPE, Onda Cero, Radio Miramar, SER, EITB i Radio Euskadi durant diversos anys. Va treballar amb María Teresa Campos, Luis del Olmo, Iñaki Gabilondo i Carlos Herrera, entre d'altres, i sovint publicava articles als diaris bascos Egin i Gara.[6]
Es va pronunciar clarament a favor del dret a l'autodeterminació i de la independència de Catalunya i del País Basc, que considerava les nacions més avançades de l'Estat espanyol.[4] Ideològicament situat a l'esquerra, el 1986 va encapçalar la llista del Partit dels Comunistes de Catalunya al Senat per la circumscripció de Barcelona, amb la qual va obtenir 45.608 vots.[7][8] A les eleccions municipals de 2011 va tancar la llista a l'Ajuntament de Bilbao per la candidatura de l'esquerra abertzale Bildu.[9]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.