Antoni Soler i Ramos
compositor català / From Wikipedia, the free encyclopedia
Antoni Soler i Ramos, també conegut com a Pare Soler[1] (Olot, Garrotxa, batejat el 3 de desembre de 1729 – El Escorial, Castella, 20 de desembre de 1783), fou un compositor i organista català, un dels màxims representants de la música per a teclat de la península Ibèrica en l'estil a cavall entre el Barroc i el Classicisme.[2][3] És conegut especialment per les cèlebres sonates per a clavicèmbal i per la música de cambra. També va compondre una extensa obra vocal escrita al llarg de les tres dècades que va passar al monestir de l'Escorial.[4]
Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1729 (<3 desembre 1729) Olot (Garrotxa) |
Mort | 20 desembre 1783 (53/54 anys) Monestir de l'Escorial (Espanya) |
Religió | Església Catòlica |
Formació | Monestir de Montserrat |
Activitat | |
Ocupació | compositor, clavicembalista, musicòleg, mestre de capella, prevere catòlic de ritu romà, teòric musical, filòsof, organista, monjo catòlic llatí |
Activitat | 1756 - |
Gènere | Música clàssica |
Moviment | Classicisme musical |
Professors | Domenico Scarlatti, José de Nebra i Benet Esteve |
Orde religiós | Orde de Sant Jeroni |
Instrument | Clavicèmbal i orgue |
Tanca