From Wikipedia, the free encyclopedia
Les antocerotòpsides (Anthocerotopsida) són una classe de plantes no vasculars. És un grup aïllat i sense connexions actuals. A més, el registre fòssil és escàs, encara que se sap que és un dels llinatges actuals més antics.
Anthocerotopsida  | |
|---|---|
.jpg) | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Subregne | Viridiplantae |
| Classe | Anthocerotopsida Jancz., 1872 |
| Famílies i gèneres | |
Leiosporocerotaceae
Notothyladaceae
Dendrocerotaceae
| |
El seu gametòfit és laminar i d'un color verd fosc. Creixen formant rosetes en sòls humits i sovint es comporten com a pioners en medis de colonització recent. Degut al seu tal·lus laminar s'han associat històricament a les hepàtiques, tot anomenant-les hepàtiques banyudes.
La cara dorsal té cèl·lules més estretes i amb menys clorofil·la. Tot i això, no es pot parlar d'epidermis. La cara ventral presenta uns rizoides unicel·lulars, un caràcter convergent amb les hepàtiques. En aquesta mateixa cara hi ha uns porus connectats amb cavitats mucilaginoses que poden allotjar colònies de Nostoc (un cianoprocariota)
Les cèl·lules presenten un sol cloroplast amb un pirenoide central. El cloroplast presenta tilacoides oberts i sense sacs.
Els anteridis creixen en cavitats anteridials a la cara dorsal i produeixen uns espermatozoides llargs, espiralats i amb un parell de flagels d'inserció lateral.
L'arquegoni és format per una cèl·lula dorsal que creix cap endins tot formant una ovocèl·lula.
La primera divisió del zigot és longitudinal i la cèl·lula inferior donarà lloc al peu o haustori que, posteriorment, es convertirà en la placenta, que connectarà gametòfit i esporòfit.
L'esporòfit és verd durant molt de temps. Creix exposat a la intempèrie i és de vida llarga, per la qual cosa és una estructura més complexa. És de forma allargada, de tal manera que recorda a una banya (d'aquí ve el nom d'hepàtica banyuda).
Es poden diferenciar ben clarament tres parts: Un peu, un meristema intercalar i una càpsula.
El meristem intercalar és el responsable del creixement continu de l'esporòfit. Aquest és un caràcter exclusiu i únic dins les plantes terrestres.
La càpsula, per la seva part, té tres parts:
La càpsula es va obrint per dues valves des de l'àpex fins a la base, de tal manera que la massa d'espores i pseudoelàters queda exposada a la intempèrie. La maduració de les espores es fa de manera gradual, madurant primer les de la part superior.
Les espores són grans i ornamentades, amb una paret gruixuda que els dona una llarga viabilitat. Quan cauen en un lloc adient no formen un protonema com passa a la resta de briofitins, si no que fan un tub germinatiu que donarà lloc a l'esporòfit. La disseminació és per l'aire, encara que la seva eficàcia és força reduïda.
Les antocerotes tenen una forta presència en hàbitats tropicals i subtropicals, on són freqüents com a epífits o sobre roques. De tota manera, alguns gèneres com Notothylas i Phaeoceros són de distribució cosmopolita, habitant zones humides.
Recentment, estudis moleculars, ultraestructurals i morfològics han revisat la taxonomia d'aquest grup i han proposat una nova classificació[1] que és la següent:
Família Leiosporocerotaceae
Família Anthocerotaceae
Família Notothyladaceae
Família Dendrocerotaceae
Família Phymatocerotaceae
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
.svg){kind=icon}
