Antioquia del Meandre

Antioquia del Meandre (en llatí Antiocheia ad Maendrum, en grec antic (Ἀντιόχεια πρὸς Μαιάνδρω), era una petita ciutat a la vora del riu Meandre a Cària, prop de la frontera amb Frígia. En aquesta ciutat hi havia un pont de pedra que creuava el riu, i el territori dels dos costats era molt fèrtil, però patia alguns terratrèmols, segons diu Estrabó.^[1] Hi va néixer el sofista Diotrefes, que va ser el mestre d'Hibrees de Milasa, el gran retòric.^[2]

Antioquia del Meandre

Tipus	assentament humà
Localització
Entitat territorial administrativa	Província d'Aydın (Turquia)
37° 52′ 23″ N, 28° 32′ 58″ E

Plini el Vell diu que la ciutat estava envoltada pel riu Orsinus o Mosinus que desaiguava al Meandre. També diu que la ciutat la va fundar Antíoc I Sòter, segurament a través d'un sinecisme, (una unió de poblacions existents), entre dues ciutats que anomena Seminethos i Cranaos.^[3]

Esteve de Bizanci diu que el seu nom original era Pitòpolis (Pythopolis) i que el nom nou li va donar per Seleuc I Nicàtor en honor de la seva mare Antioquis. Segons Titus Livi, el cònsol Gneu Manli Vulsó hi va acampar l'any 189 aC quan anava contra els gàlates.^[4][2]

Referències

1. Estrabó. Geografia, XIII, 4,15
2. Smith, William (ed.). «5. Antiocheia». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 22 març 2021].
3. Plini el Vell. Naturalis Historia, V, 29
4. Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXVIII, 13