From Wikipedia, the free encyclopedia
L'antigravetat és una força teòrica o hipotètica predita per les lleis de la física d'altes energies que consisteix en la repulsió de tots els cossos a causa d'una força que és igual en magnitud a la gravetat, però en comptes de ser atractiva, és repulsiva.
L'antimatèria és un tipus de matèria que és simètricament igual a la matèria ordinària que coneixem, però amb la diferència que les seves càrregues són completament oposades, responent a les lleis de la supersimetria de l'univers. Una de les creences respecte a l'antimatèria és que és possible que el seu comportament sigui també oposat al de la matèria ordinària, igual que una altra de les seves propietats, l'espín.
En l'actualitat se sap que la matèria està formada per àtoms: partícules diminutes que a principis del segle XX es creien indivisibles, i que avui es teoritzen formades per un nucli on es trobarien els protons i neutrons, al voltant del qual girarien petites partícules carregades elèctricament anomenades electrons. A principis del segle xx, el físic Neozelandès Ernest Rutherford (Premi Nobel de Química 1908) va teoritzar que els àtoms estarien compostos per un nucli central i partícules negatives (electrons) girant al voltant del nucli (i no incrustats en ell com afirmava Joseph John Thomson). Aquesta teoria especulativa va ser complementada pel físic danès Niels Bohr (Premi Nobel de física 1922).
En el 1935, ja es teoritzava que els àtoms no eren els constituents més petits de la matèria sinó que tant els protons com els neutrons conformaven el nucli, units entre si mitjançant dues forces teòriques anomenades força forta i força feble i el 1975 es teoritzava que a el seu torn aquestes estaven encara constituïts per sub-partícules, avui dia anomenades partícules elementals. Específicament, els neutrons es va especular que estarien constituïts per partícules teòriques: dos Quarks Down i un Quark Up, i els protons estarien constituïts també per partícules teòriques: dos Quarks Up i un Quark down. Els Fermions serien els constituents de tota la matèria que podem observar i ells al seu torn poden ser leptons o quarks; i els bosons es divideixen en: Bosons de Gauge que són els bosons W i Z, el fotó i el gluó i els anomenats Bosons Hipotètics que són el gravitó.
El gravitó és un bosó hipotètic, i seria responsable de la interacció gravitatòria de la matèria (interacció atractiva). La seva existència és predita per les actuals lleis de la física de partícules i la teoria de gravetat quàntica. Aquest bosó seria com un connectiu a unes de les grans teories de la física en l'actualitat com és la teoria del tot.
De la mateixa manera com es va descriure al principi, tota partícula posseeix la seva respectiva antipartícula, com per exemple l'electró posseeix la seva antipartícula que és el positró. Teòricament i seguint aquest mateix patró de conducta i comportament simètric de l'univers, el gravitó també posseiria la seva antipartícula i s'anomenaria (en principi) antigravitó, que hipotèticament parlant, seria una antipartícula elemental. Si les propietats i el comportament de l'antimatèria són perfectament oposats al de la matèria ordinària, l'antigravitó seria responsable d'una interacció repulsiva mitjançant una força que mantindria aquestes antipartícules separades, amb una magnitud perfectament igual a l'exercida pel gravitó per produir les interaccions atractives.
La possibilitat de fer servir l'antigravetat com a mètode per propulsar una hipotètica nau espacial en un futur llunyà ha estat objecte de nombroses controvèrsies. Entre les més conegudes destaquen:
L'any 2007 el físic Franklin Felber, director de recerca en diverses agències governamentals dels Estats Units,[5] va presentar una solució exacta de l'equació del camp gravitatori d'Einstein que confirmava les prediccions de Hilbert: segons l'equació, una partícula viatjant a més d'un 57,7% de la velocitat de la llum originarà un con d'antigravetat que podria impulsar una massa fins a velocitats fins i tot comparables a la velocitat de la llum.[6] Segons Felber, l'acceleració produïda per aquesta força seria, a més, molt progressiva, permetent els viatges tripulats.
El fet que la solució descoberta per Felber sigui exacta —cosa poc comuna— [7] i que a més sigui falsable, converteix aquesta opció en la més interessant des del punt de vista científic. Malgrat que de moment no es coneixen objectes massius desplaçant-se a tals velocitats, en els propers anys els efectes antigravitatoris podrien comprovar-se experimentalment al Gran Col·lisionador d'Hadrons.[6] Si es demostra la validesa d'aquesta solució a les equacions d'Einstein, s'obririen les portes a la investigació sobre motors d'"antigravetat" (també anomenats "hipermotors"),[8] que segons el mateix Felber podrien estar disponibles en tan sols un segle.[9]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
