Antena parabòlica
From Wikipedia, the free encyclopedia
Una antena parabòlica és una antena reflectora d'alt guany, utilitzada en emissions i recepcions en radiocomunicació (freqüències de UHF i SHF), televisió per satèl·lit, telecomunicacions de dades i també per radar.[1] Consisteix generalment en un reflector amb un mòdul estimulador o receptor. La longitud d'ona relativament curta d'energia electromagnètica a aquestes freqüències permet que els reflectors tinguin diverses mides que les fan ideals per transmetre i rebre en múltiples usos. El principal avantatge d'aquestes antenes és la seva facilitat de direccionament.