Animals de gran altitud
From Wikipedia, the free encyclopedia
Hi ha certs animals que poden viure a gran altitud, bé a terra, a l'aigua, o a l'aire en ple vol. La disponibilitat reduïda d'oxigen i la disminució de la temperatura fan que la vida a tals altituds siga desafiadora, encara que moltes espècies s'hi han adaptat reeixidament mitjançant canvis fisiològics considerables. Al contrari de l'aclimatació a curt termini, l'adaptació a grans altituds implica respostes fisiològiques evolucionades irreversibles, les quals estan associades a canvis hereditaris genètics i conductuals. Entre aquests animals, només pocs mamífers (com el iac, la capra, la gasela tibetana, les vicunyes, les llames, les cabres blanques, etc.) i certes aus s'han adaptat completament a entorns de gran altitud.[1]
Les poblacions humanes com els tibetans, sud-americans i etíops habiten a les muntanyes de l'Himàlaia, dels Andes i d'Etiòpia respectivament. L'adaptació dels humans a grans altituds representa un dels millors exemples de la selecció natural en acció.[2]
Les adaptacions a ambients de gran altitud són un exemple d'evolució convergent, a causa que les adaptacions ocorren simultàniament en tres continents. Tant els humans de l'ètnia del Tibet com els gossos domèstics del Tibet patiren una mutació genètica, EPAS1. Aquesta mutació no ha estat vista en humans andins, i mostra l'efecte d'un entorn compartit en l'evolució.[3]