Anglès antic
forma primerenca de l'idioma anglès, que es parlava entre el 450 i el 1100 / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'anglès antic (anomenat també anglosaxó,[1] Ænglisc, Anglisc, Englisc en la seva pròpia denominació) és una forma primerenca de l'anglès que es parlava en bona part del que avui és Anglaterra i el sud d'Escòcia entre els anys 425 i 1125 aproximadament. Era una llengua flexiva amb molta llibertat en la sintaxi, al contrari que l'anglès actual. Els escrits que han arribat fins als nostres dies representen sobretot el registre literari de l'anglosaxó. Pertany a la branca del germànic occidental, i està estretament emparentat amb el frisó antic i, d'una manera una mica més distant, amb el saxó antic, a més de presentar influències del nòrdic antic, a causa sobretot de la convivència —no sempre pacífica— en el que avui és la Gran Bretanya entre els angles, juts i saxons d'una banda i els noruecs i danesos de l'altra, durant molt de temps.
«anglosaxó» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Anglosaxons». |
Ænglisc sprǣc | |
---|---|
Primera pàgina del manuscrit de Beowulf | |
Tipus | llengua natural, llengua morta, llengua històrica i llengua extinta |
Ús | |
Parlants nadius | 0 |
Autòcton de | Illes Britàniques, Anglaterra, Escòcia i Gal·les |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües indoeuropees llengües germàniques llengües germàniques occidentals llengües anglofrisones llengües àngliques | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet llatí, futhorc i futhark |
Codis | |
ISO 639-2 | ang |
ISO 639-3 | ang |
ISO 639-6 | ango |
Glottolog | olde1238 |
Linguist List | ang |
IETF | ang |