Angelika Elisabeth Speitel (Stuttgart, 12 de febrer de 1952) és una activista política alemanya, exmilitant de la segona generació de la Fracció de l'Exèrcit Roig (RAF).
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 febrer 1952  (72 anys)Stuttgart (Alemanya) |
| Activitat | |
| Ocupació | activista política |
| Membre de | |
| Altres | |
| Cònjuge | Volker Speitel |
| Condemnada per | assassinat (1978) → (presó perpètua) → Final: 1990 |
Trajectòria
Speitel va treballar com a empleada[1] a l'oficina de l'advocat Klaus Croissant, al costat del seu espòs Volker Speitel, que també va acabar formant part de la RAF i amb qui va tenir una filla l'any 1970 anomenada Grischa.[2] Durant aquest temps va ajudar a formar un sistema d'informació i comunicació entre militants empresonats en territori alemany.[3] Volker va passar a la clandestinitat el 1974, i Angelika va fer el mateix quan se la va assenyalar com a sospitosa d'estar involucrada en l'assassinat del banquer Jürgen Ponto el 1977.[4]
Es va convertir en membre activa de la segona generació de la RAF, participant en robatoris de bancs.[1] Se sospita que va estar directament involucrada en el segrest i assassinat de l'empresari i exoficial nazi Hanns Martin Schleyer.[5] El 24 de setembre de 1978, en un bosc de Dortmund, va participar en un exercici de pràctiques de tir, amb els membres de la RAF Michael Knoll i Werner Lotze, quan van ser sorpresos per dos policies.[6] A continuació es va iniciar un tiroteig en el qual un dels policies, Hans-Wilhelm Hansen, va morir assassinat i l'altre va resultar ferit de bala.[7] Al seu torn, Speitel i Knoll van ser ferits i detinguts mentre que Lotze va aconseguir escapar. Knoll va morir, dues setmanes després,[8] a causa de les ferides.[9][10]
Posteriorment, el 29 de novembre de 1979, va ser acusada d'assassinat i d'altres delictes, i condemnada a cadena perpètua per un tribunal de Düsseldorf.[11][12] Durant el seu empresonament va intentar suïcidar-se penjant-se i tallant-se les venes dels canells, però va sobreviure.[13] El 8 de març de 1989 va ser amnistiada pel president de l'Alemanya Occidental Richard von Weizsäcker[14][15] i el 1990 alliberada de la presó.[16] Segons la valoració de Weizsäcker, Speitel «va continuar donant l'esquena al terrorisme [...] i va lamentar sincerament el que va fer».[17]
Referències
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
