![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0d/Anders_Eriksson_-_2008_WEC_GP_of_Italy.jpg/640px-Anders_Eriksson_-_2008_WEC_GP_of_Italy.jpg&w=640&q=50)
Anders Eriksson
pilot d'enduro suec / From Wikipedia, the free encyclopedia
Anders Eriksson (Hjo, 14 de maig de 1973) és un pilot d'enduro suec, set vegades Campió del Món, dues vegades Campió de Suècia i membre de l'equip estatal que guanyà el Junior Trophy als ISDE de 1992.
![]() Amb la BMW al GP d'Itàlia del 2008 (2008) ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 14 maig 1973 ![]() Hjo (Suècia) ![]() |
Activitat | |
Ocupació | pilot d'enduro ![]() |
Premis
| |
Lloc web | aeracing.se ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() |
Carrera esportiva | |
---|---|
Nacionalitat | ![]() |
Temporades | 1990 - |
Equips | Kawasaki, Husaberg, Husqvarna, BMW |
Palmarès en enduro | |
C. Món 350cc 4T | 2 (1995, 1996) |
C. Món 500cc 4T | 4 (1998, 1999, 2001, 2002) |
C. Món 400cc 4T | 1 (2003) |
Total: 7 Campionats del Món | |
C. de Suècia 4T | 2 (1995, 1997) |
La Valli | 1 (2002) |
Novemberkåsan | 3 (1999, 2001, 2003) |
RuZ | 2 (2001, 2003) |
Resultats als ISDE | |
Junior Tropy | 1 (1992) |
Activitat professional | |
Residència | Resideix a Tibro, Västra Götaland |
Eriksson debutà al Campionat del Món amb Kawasaki el 1991 i aconseguí el seu primer títol amb Husaberg a la categoria de 350 cc el 1995. Aleshores canvià a Husqvarna i revalidà el títol el 1996. Debutant l'any següent en 500 cc, acabà subcampió rere Kari Tiainen i el guanyà els anys 1998 i 1999, tot i que no igualà el nombre de victòries del finlandès. Després d'un tercer lloc el 2000, Eriksson superà Mika Ahola per un sol punt i aconseguí així el seu cinquè títol el 2001. Un cop hagué guanyat el seu quart títol de 500 cc el 2002, canvià als 400 cc de cara al 2003 i esdevingué set vegades Campió del Món igualant el rècord de Tiainen.
Eriksson continuà amb Husqvarna fins que el 2008 es comprometé amb BMW fins al 2010.[1] Aquell any mateix va ser nomenat FIM Legend.[2]