From Wikipedia, the free encyclopedia
Anders Arborelius, O.C.D. (nascut el 24 de setembre de 1949) és un bisbe suec. És bisbe d'Estocolm des de 1998. El 21 de maig de 2017 el Papa Francesc anuncià la seva incorporació al Col·legi Cardenalici.
(2019) | |
Nom original | (sv) Lars Anders Arborelius |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 24 setembre 1949 (75 anys) Sorengo (Suïssa) |
Cardenal prevere Santa Maria degli Angeli e dei Martiri (en) | |
28 juny 2017 – | |
5è Bisbe d'Estocolm | |
17 novembre 1998 – ← Hubertus Brandenburg Diòcesi: bisbat d'Estocolm | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Formació | Universitat de Lund Pontifícia Facultat Teològica Teresianum |
Activitat | |
Ocupació | bisbe catòlic (1998–), sacerdot catòlic (1979–), frare |
Orde religiós | Carmelites descalços |
Consagració | Hubertus Brandenburg |
Família | |
Pare | Lars Arborelius |
Descrit per la font | Vem är det 2001, (sec:Arborelius, L Anders, p.69) |
Nascut a Sorengo, Suïssa, de pares suecs, va criar-se a Lund, al sud de Suècia. Va convertir-se al catolicisme a l'edat de 20 anys[1] i ingressà a l'orde dels carmelites descalços. Estudià teologia a Bruges, on va prendre els vots, i a la Pontifícia facultat teològica Teresianum[2] de Roma, sent ordenat prevere el 1979. També es llicencià en llengües modernes (anglès, espanyol i alemany) a la universitat de Lund. Durant aquells temps residí al convent carmelita de Norraby, a Svalöv, al sud del país, on es convertí en un dels consellers espirituals i directors de retirs espirituals més respectats i apreciats de Suècia.[3]
El 17 de novembre de 1998 el Papa Joan Pau II nomenà Arborelius bisbe d'Estocolm, després de la renuncià d'Hubertus Brandenburg; sent consagrat el 29 de desembre següent a la catedral de Sant Erik pel bisbe Hubert Brandenburg, al qui succeí al capdavant de la seu d'Estocolm (l'única diòcesi catòlica a Suècia, la qual abraça tot el país), esdevenint així el primer suec ètnic i el segon bisbe catòlic escandinau d'ençà dels temps de la Reforma[2] (la majoria de catòlics escandinaus des de la Reforma, particularment entre el clergat, són immigrants o fills de la immigració alemanya, neerlandesa, polonesa i italiana).
El 2005 va ser elegir president de la Conferència Episcopal Escandinava, càrrec que mantingué fins al 2015. Ha estat membre del Comitè de Presidència del Consell Pontifici per a la Família (nomenat el 2002)[4] i consultor del Consell Pontifici per als Laics.[5]
El 2008 va ordenar Cavaller de l'Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem a l'arxivista, historiador i escriptor mediàtic Edward Blom.
Arborelius participà a The Indian Priest (2015), un documental sobre e sacerdot missioner indi Raphael Curian.
El 21 de maig de 2017, en acabar el Regina Cœli, el Papa Francesc anuncià que crearia Arborelius cardenal, esdevenint així el primer suec en ser-ho, al consistori a celebrar el 28 de juny següent.[6][7]
A l'Advent de 2005, el bisbe Arborelius publicà un article al fòrum de discussió de catòlics dissidents Katolsk Vision, on els instava a tornar a l'Església.[8]
Al juliol de 2007, realitzà públicament una petició de perdó per l'únic cas conegut fins ara a Suècia d'abusos sexuals del qual una persona va ser víctima a la dècada de 1950 per part d'un sacerdot catòlic, fet amagat per l'Església durant tots aquells anys:[9]
« | És molt trist que un dels nostres sacerdots hagi sotmès un nen a abusos sexuals. Com a bisbe de la diòcesi demano perdó pel que va succeís i espero que les diverses mesures que la diòcesi ha pres recentment puguin prevenir que aquests actes no es repeteixin en el futur. | » |
El febrer d'aquell mateix any, conjuntament amb el cap evangèlic Sten-Gunnar Hedin de l'Església Filadèlfia d'Estocolm amenaçaren el partit Demòcrata-cristià de Suècia que farien una crida als seus votants a que els retiressin el seu suport a les properes eleccions si sancionaven una llei que permeties les dónes que qualsevol part del món poguessin avortar a clíniques sueques, una pràctica coneguda com l'"avortament turístic".
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.