Anaerobi obligat

Els anaerobis obligats són organismes anaeròbis incapaços de créixer en presència d'oxigen.^[1]

Els anaerobis obligats (estrictes) moren en presència d'oxigen a causa de la manca dels enzims superòxid dismutasa i catalasa, que convertirien el superòxid letal que es forma a les cèl·lules a causa de la presència d'oxigen. En lloc d'oxigen, els anaerobis utilitzen acceptors d'electrons alternatius per respirar, com ara sulfats, nitrats, ferro, manganès, mercuri i monòxid de carboni. El rendiment energètic d'aquests processos respiratoris és inferior al de la respiració d'oxigen, i no tots aquests receptors d'electrons són iguals.

El més favorable (a part de l'oxigen) és el sulfat. En els sediments marins això condueix a grans quantitats de reducció de sulfat, que provoca la pudor d'ous podrits i el material negre que es poden trobar només uns quants centímetres per sota la superfície del sediment.
El següent és el nitrat.
Després, els ions metàl·lics.
Finalment, es troba una zona de metanogènesi. S'obté molt poca energia a partir de la metanogènesi i cal processar grans quantitats de substrat per sobreviure.

Les espècies de Bacteroides i Clostridium són exemples d'anaerobis estrictes no formadors d'espores i formadors d'espores, respectivament.

Altres anaerobis obligats són Peptostreptococcus, Veillonella^[2] i Actinomyces.

[1]
Microbiology. 3rd. Wm. C. Brown Publishers, 1996, p. 130–131. ISBN 0-697-29390-4.
[2]
«ANAEROBIC BACILLI». Arxivat de l'original el 2009-01-29. [Consulta: 10 març 2009].

Metabolisme