![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a3/Amphith%25C3%25A9%25C3%25A2tre_de_Tarragona.jpg/640px-Amphith%25C3%25A9%25C3%25A2tre_de_Tarragona.jpg&w=640&q=50)
Amfiteatre de Tarragona
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'amfiteatre de Tarragona és una edificació romana de l'antiga Tàrraco que actualment es conserva relativament ben restaurada, gestionada pel Museu d'Història de Tarragona.[1] És part del conjunt arqueològic de Tàrraco, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 2000. Té la consideració de Bé Cultural d'Interès Nacional.
![]() | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Amfiteatre romà i estructura romana ![]() | |||
Part de | Conjunt arqueològic de Tàrraco | |||
Construcció | S. i, s. xii | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | Romà, Romanic | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Tarragona ![]() | |||
Localització | Via de William Bryant | |||
| ||||
Bé cultural d'interès nacional | ||||
Tipus | monument històric | |||
Codi BCIN | 208-MH ![]() | |||
Codi BIC | RI-51-0000298 ![]() | |||
Id. IPAC | 225 ![]() | |||
Id. IPAPC | 13135 ![]() | |||
L'amfiteatre fou construït al sud-est de la ciutat de Tàrraco, fora del recinte emmurallat al sud de la via Augusta, al costat del mar i prop de la porta d'accés a la ciutat.
L'existència de l'amfiteatre palesa la importància assolida per Tàrraco dintre del conjunt de colònies de l'Imperi. De fet, Tàrraco va ser una de les poques ciutats d'Hispània on es va construir un amfiteatre quan ja es disposava d'un circ i d'un teatre, privilegi que només tenien les principals ciutats de l'Imperi.
Edificat en l'època de la dinastia Flàvia (segona meitat del segle i dC), es va reformar l'any 221, durant el govern de l'emperador Heliogàbal, i el 21 de gener de 259 fou l'escenari de l'execució del bisbe cristià Fructuós amb els seus diaques Auguri i Eulogi, fet que motivà, al segle vi, la construcció d'una basílica visigòtica de culte dedicada a aquests màrtirs, a la qual se superposà, al segle xii, l'església romànica de Santa Maria del Miracle.