![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9a/Shinkansen_N700_with_Mount_Fuji.jpg/640px-Shinkansen_N700_with_Mount_Fuji.jpg&w=640&q=50)
Alta velocitat ferroviària
tipus de transport ferroviari / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'alta velocitat ferroviària és un tipus de sistema ferroviari que funciona significativament més ràpid que el ferrocarril tradicional, utilitzant un sistema integrat de material rodant especialitzat i vies dedicades. Tot i que no hi ha cap estàndard únic que s'apliqui a tot el món, les línies construïdes per manejar velocitats superiors a 250 km/h (155 mph) o línies actualitzades de més de 200 km/h (124 mph) es consideren majoritàriament d'alta velocitat.[1] El primer sistema ferroviari d'alta velocitat, el Tōkaidō Shinkansen, va començar a operar al Japó el 1964 i va ser conegut com el tren bala.[2]
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9a/Shinkansen_N700_with_Mount_Fuji.jpg/640px-Shinkansen_N700_with_Mount_Fuji.jpg)
El ferrocarril d'alta velocitat (transport) o tren d’alta velocitat (TAV) és un ferrocarril que circula a velocitats mitjanes superiors a 200 km/h per línies d’alta velocitat. Actualment, tant el material mòbil com les línies més modernes permeten que el ferrocarril d’alta velocitat arribi fins a 350 o 400 km/h amb gran seguretat.[3][4][5]
Els trens d'alta velocitat operen majoritàriament en vies d'ample estàndard de via soldada contínua en drets de pas separats per nivells amb grans radis per les corves. No obstant això, certes regions amb vies més amples, com Rússia i Uzbekistan, han intentat desenvolupar una xarxa ferroviària d'alta velocitat en ample rus. No hi ha trens d'alta velocitat de via estreta; el més ràpid és el Cape Gauge Spirit of Queensland a 160 km/h (99 mph).[6][7]
Molts països han desenvolupat, o estan construint actualment, infraestructura ferroviària d'alta velocitat per connectar les principals ciutats, com Àustria, Bèlgica, Xina, Dinamarca, Finlàndia, França, Alemanya, Índia, Indonèsia, Iran, Itàlia, Japó, Laos, el Marroc, etc. Països Baixos, Noruega, Polònia, Portugal, Rússia, Aràbia Saudita, Sèrbia, Corea del Sud, Espanya, Suècia, Suïssa, Taiwan, Turquia, Regne Unit, Estats Units i Uzbekistan. Només a Europa i Àsia el ferrocarril d'alta velocitat travessa les fronteres internacionals.[8]
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/91/Frecciarossa_1000.tif/lossless-page1-640px-Frecciarossa_1000.tif.png)
El ferrocarril d'alta velocitat és el mètode de transport comercial terrestre més ràpid i eficaç, però, a causa de la rectitud necessària de la via i la complexitat tecnològica general, el ferrocarril d'alta velocitat és més costós que el ferrocarril tradicional, sovint poc finançat fora de les zones denses malgrat els seus beneficis. Una excepció notable a aquest obstacle és la Xina, que ha construït més de 37,900 km (23,500 mi) de ferrocarril d'alta velocitat, que representen més de dos terços del total mundial.[9] A més, la Xina té el ferrocarril d'alta velocitat convencional més ràpid en funcionament regular, amb el ferrocarril d'alta velocitat Beijing-Xangai que arriba fins a 350 km/h (217 mph). El govern xinès ha utilitzat la construcció del ferrocarril d'alta velocitat com a projecte d'obres públiques, amb la majoria de línies fora de les principals rutes costaneres. Així, la Xina està superant àmpliament la resta del món en el ferrocarril d'alta velocitat, malgrat la càrrega econòmica sense retorn que suposa.
Molts operadors de ferrocarril d'alta velocitat opten per abandonar completament l'aspecte de "rails", optant per la tecnologia maglev. Per exemple, el tren maglev de Xangai, inaugurat el 2004, és el maglev comercial de passatgers més ràpid en funcionament, amb 431 km/h (268 mph). No obstant això, el ferrocarril tradicional és físicament capaç d'assolir aquestes velocitats. L'any 2007, un tren TGV Euroduplex va batre un rècord de 574.8 km/h (357,2 mph), el que el converteix en el tren de rodes convencional més ràpid del món.[10] El Chuo Shinkansen al Japó és una línia maglev en construcció des de Tòquio fins a Osaka a velocitats comercials de 505 km/h (314 mph), amb operacions previstes per començar el 2027. El 2020, la Xina va començar a provar un prototip de tren maglev que circula a 600 km/h i va planificar una data de llançament el 2025.[11] L'ús de la suspensió magnètica per als trens ofereix beneficis d'eficiència considerables a alta velocitat sense fricció de les rodes de gir. La tecnologia és altament eficient quan la velocitat és l'únic objectiu, però el cost de la creació d'un nou tipus d'infraestructura acostuma a aturar els desenvolupaments.