From Wikipedia, the free encyclopedia
L'alimentació per filtració és un comportament alimentari estès entre alguns grups d'animals aquàtics basat en la filtració sistemàtica i massiva d'aigua. La presa és capturada mitjançant estructures anatòmiques que el separen del seu medi. Hom anomena sovint a aquests animals amb el nom de filtradors o suspensívors, per bé que els termes s'usen de forma indistinta, el terme filtrador sol fer referència a animals que cerquen activament els llocs d'alimentació, mentre que els suspensívors acostumen a viure fixats sobre el substrat en llocs amb forts corrents i que és l'aigua la que passa a través d'ells, cosa que implica una major «passivitat» en la recerca d'aliment. Per aquest motiu, l'alimentació per filtració és típica d'organismes bentònics i, sovint, sèssils.[1] Els filtradors poden tenir un paper important en la clarificació de l'aigua.
Alguns animals que utilitzen aquest mètode d'alimentació són els bivalves, el krill, esponges, briozous, ctenòfors, braquiòpodes, branquiòpodes, canalipalpats, equiürs,[2] cnidaris (gorgònies, coralls i meduses), entoproctes, cogombres de mar, foronidis, sipúnculs, urocordats, tunicats, poliquets. Entre els vertebrats hi ha algunes aus, com el flamenc, balenes filtradores, i molts peixos (incloent alguns taurons).
Els flamencs filtren els crustacis de les salmorres. els seus becs de forma especial estan adaptats a separar el fang dels aliments. Per ajudar a filtrar té unes estructures piloses anomenades lamel·les entre la mandíbula i la llengua.
Certes espècies de pterosaures s'alimentaven per filtració, tenien lamel·les similars a la dels flamencs. Aquests pterosaures filtradors pertanyien a la família Ctenochasmatidae, i inclouen Pterodaustro i Ctenochasma.
La majoria dels peixos farratgers són filtradors d'aliment. Per exemple el Menhaden de l'Atlàntic, viu del plàncton que captura en l'aigua marina de mitjana fondària. També són un fre a la marea roja.[3]
A més d'aquest peix òssi hi ha quatre subclasses de taurons filtradors entre ells el tauró balena.[4][5][6]
Les balenes que filtren s'inclouen en el subordre Mysticeti, dels Cetacea. Es caracteritzen per tenir plaques de balena filtradores en lloc de tenir dents com en canvi té el subordre Odontoceti.
Els bivalves són mol·luscs aquàtics amb dues conquilles. La majoria dels bivalves són filtradors encara que n'hi ha de carronyers i depredadors. Els bivalves colgats a terra fan servir sifons a la superfície per alimentar-se.
Com a exemple, l'ostra dirigeix aigua a les seves ganyes a través del batec dels cilis. des de la ganya es transporta a la boca l'aliment. Cada ostra filtra fins a 5 litres d'aigua per hora,[8]
.jpg)
Les esponges no tenen un autèntic sistema circulatori; en lloc d'ell creen un corrent d'aigua que es fa servir per a la circulació. Els gassos dissolts es porten a lès cèl·lules i hi entren per difusió. També els residus metabòlics es transfereixen a l'aigua per difusió. Les esponges del gènere Leuconia, per exemple, que fa uns 10 cm d'alt i 1 cm de diàmetre. S'estima que hi entra aigua per més de 80.000 canals a 6 cm per minut.[9] Such a flow rate allows easy food capture by the collar cells. Tota l'aigua s'expel·leix per un sol osculum a una velocitat de 8,5 cm/segon.
La medusa Aurelia aurita té un conjunt de fibres que l'empenyen lentament per l'aigua. El moviment és tan lent que els copèpodes no se n'adonen i no poden reaccionar amb la resposta d'escapar.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
