Aliança del Nord

L'Aliança del Nord, el nom oficial de la qual era Front Unit Islàmic i Nacional per a la Salvació de l'Afganistan (Jabha-yi Muttahid-i Islami-yi Milli bara-yi Nijat-i Afghanistan) o Front Unit, va ser un agrupament polític i militar afganès de diverses faccions guerreres que el 1996 van unir-se, en despit de llurs diferències inicials, per a lluitar junts contra el règim dels talibans.

L'Afganistan l'any 1996

Aliança del Nord

Dades
Tipus	organització militar
Història
Separat de	Afghan mujahideen (en)
Creació	setembre 1996
Data de dissolució o abolició	desembre 2001
Governança corporativa
Presidència	Ahmad Shah Massud Abdul Qadir Muhammad Asif Mohseni (en) Karim Khalili Muhammad Fahim (en) Burhanuddin Rabbani Abdul Rashid Dostum (en) Muhammad Mohaqiq (en)

El Front Unit reunia així diversos grups de mujahidins que havien combatut l'exèrcit soviètic durant la guerra de 1979 a 1989, i que alhora s'havien barallat entre ells durant anys per obtenir poder a l'Afganistan. La majoria dels seus components pertanyien a les minories marginades, com els tadjics, els uzbecs i els hazares, així com certs paixtus i s'hi trobaven reunides diverses sensibilitats ideològiques, ja que hi havia membres de l'anterior règim comunista, xiïtes i fins altres grups integristes que tenien diferències amb els talibans a causa del seu origen ètnic.

Durant diversos anys, a causa de la manca de mitjans militars però també de les baralles internes, van quedar arraconats a la zona del nord-est de l'Afganistan. Però quan en resposta a l'assassinat del comandant de l'Aliança Ahmad Shah Massoud i els atemptats de l'11 de setembre de 2001 per agents d'Al-Qaeda, els Estats Units van decidir sostenir-los militarment i ràpidament l'Aliança del Nord va aconseguir prendre el control total del país,^[1] i es va dissoldre a mesura que els membres i els partits donaven suport a la nova administració provisional afganesa, amb alguns membres que després van passar a formar part de l'administració de Hamid Karzai. Els talibans van anunciar el 7 de desembre de 2001 que abandonaven el país.^[2]

Faccions principals

El Front Unit es componia de cinc faccions principals:

• Moviment Islàmic de l'Afganistan (Harakat-i-Islami-yi Afganistan). Xiïta, dirigit per l'aiatol·là Muhammad Asif Muhsini.
• Partit Islàmic de l'Afganistan (Jamiat-I Islami-yi Afganistan). Constituït principalment per tadjics, dirigit per Burhanuddin Rabbani. En els anys de guerra, però, Rabbani tenia molt poca influència en comparació amb dos altres membres del partit, Ahmad Shah Massud i Mohammed Fahim.
• Unió Islàmica per a l'Alliberació de l'Afganistan (Ittihad-I Islami Bara-yi Azadi). Paixtu, dirigit per Abdul Rasul Sayyaf.
• Partit d'Unió Islàmica de l'Afganistan (Hizb-I Wahdat-I Islami-yi Afganistan). Constituït per hazares xiïtes, primer dirigit per Abdul Ali Mazari i més tard per Mohammed Mohaqiq i Karim Khalili, que rebé el suport l'Iran.
• Moviment Islàmic Nacional de l'Afganistan (Junbish-I Milli-yi Afganistan). Constituït per uzbeks i anteriors comunistes, dirigits per Abdul Rashid Dostum, que rebé el suport la Turquia.

Referències

1. «1999 – 2021 The U.S. War in Afghanistan» (en anglès). Council on Foreign Relations. [Consulta: 16 abril 2023].
2. Reconstructing the Afghan National Defense and Security Forces (en anglès). United States. Office of the Special Inspector General for Afghanistan Reconstruction, 2017, p. 12.