Ali Beg ibn Arghun Shah (+ 1383) fou amir del grup turcomongol dels Ja'un-i Qurban del Khurasan, amb seu a Tus. Era fill d'Arghun Shah i germà del seu antecessor Muhammad Beg. La seva germana o filla Kand Sultan fou promesa de Muhammad Sultan ibn Jahangir, net preferit de Tamerlà.
| Biografia |
|---|
El 1363 Ali Beg ibn Arghun Shah Ghurmani o Qurbani, al front d'un grup de turcomongols, va saber on eren Tamerlà i els seus companys de fugida (que eren al desert de Mahmudi, al poble d'aquest nom, deshabitat), va fer una incursió sorpresa i els va fer presoners pretenent demanar un rescat. Foren tancats en una cambra molt calorosa i pobrament equipada, amb una alta salinitat. Era estiu (del 1363) i el calor era insuportable i van romandre mes d'un mes presoners, potser fins a 62 dies temps en el que van patir molt. Finalment Timur va matar a un guàrdia i l'altre va fugir i es va presentar davant d'Ali Beg, que es va veure obligat a demanar perdó. Justament el seu germà Muhammad ibn Arghun Shah Ghurmani o Qurbani, que governava el tuman amb seu a Tus, assabentat del tracte que estava donant als presoners, li havia enviat una carta en la que li ordenava deixar-los lliure, demanar perdó i entregar uns regals que enviava per a Timur. Així va quedar lliure, però Ali Beg es va quedar amb els regals enviats pel seu germà i només va entregar un cavall dolent i un camell[1]
Ali Beg va succeir al front del tuman al seu germà. El 1380 va Ali Beg ibn Arghun Shah va declarar l'obediència dels Ja'un-i Qurban a Tamerlà. La filla o germana d'Ali Beg, Kand Sultan, fou promesa a Muhammad Sultan ibn Jahangir, fill del difunt príncep Jahangir. Ali Beg fou comissionat per estar preparat per anar a Herat a la primavera del 1381.[2]
Quan Tamerlà va marxar contra Herat el 1381, Ali Beg, com a cap dels Ja'un-i Qurban va demanar a Timur de servir de guia de l'exèrcit.[3] Després de creuar el Murghab o Merv-i Rud, els timúrides van arribar a Chekedalik, que estava a poc mes de 50 ms d'Herat. Alli va convocar a les forces dels Ja'un-i Qurban que havien d'acudir dirigides per Ali Beg ibn Arghun Shah, segons el que s'havia pactat. Però Ali Beg ja havia canviat d'aliats i no solament es va negar a acudir sinó que va fer presoner al missatger enviar per Timur i simultàniament Ghiyath al-Din Pir Ali es va apoderar de Nixapur arrabassant-la als sarbadars que eren fidels a Timur.[4] Però això no va impedir la conquesta d'Herat per part de Tamerlà. Després va enviar a Jahan Xah cap a Nixapur i Sabzawar i ell personalment es va dirigir a Tus, capital del tuman dels Ja'un-i Qurban. Ali Beg ibn Arghun Shah quan ho va saber va fer immediata submissió i es va agenollar a la catifa del tron de l'emperador. Khoja Ali Muayyad, que governava a Sabzawar, també va anar a presència de Timur per manifestar-li la seva submissió. Timur els va rebre be a àmbdos, va ignorar la recent traïció d'Ali Beg ibn Arghun Shah i va concedir a ambdós personatges alguns favors.[5] A la tardor del 1381 Timur va posar en ordre els afers de Khurasan: Ghiyath al-Din Pir Ali fou autoritzat a tornar a Herat per governar la regió. Ali Beg ibn Arghun Shah fou confirmat com a governant del tuman de Ja'un-i-Qurban. Khoja Ali Muayyad va conservar el govern de la vila de Sabzawar però la regió va quedar sota el govern de l'amir Taban Bahadur.[6]
Amir Wali havia fet aliança amb Ali Beg ibn Arghun Shah, i junts havien atacat Khoja Ali Muayyad de Sabzawar i el tenien assetjat en aquesta ciutat, però Tamerlà estava profundament deprimit pr la mort de la seva filla Beghisi Sultan i no va reaccionar i va seguir ignorant el que passava al seu entorn.[5] La germana de Timur, Kutluq Turkhan Agha, va anar a veure a l'emperador i va aconseguir recuperar-lo. Finalment es va decidir a marxar al Khurasan (1382).
Tamerlà va arribar prop de la fortalesa de Kalat (després Kalat-i Nadiri), la principal dels Ja'un-i Qurban. Miran Shah, procedent de Sarakhs, es va anar a integrar en l'exèrcit imperial. També el príncep d'Herat, Ghiyath al-Din Pir Ali va enviar un contingent. Ali Beg ibn Arghun Shah es va tancar a la fortalesa que era una de les mes fortes de l'Iran. Timur li va oferir anar al seu campament i seria perdonat, però Ali confiava en la qualitat de impregnable de Kalat i va refusar. La fortalesa fou assetjada i les forces de Timur van assolar les terres a l'entorn d'Abiward que pertanyien a Ali Beg. Va fer córrer el rumor de que marxava cap al Gurgan contra Amir Wali, i sobtadament va tirar enrere i va tornar a Kalat. Confiat Ali Beg en la marxa de Timur havia deixat sortir a pasturar a tots els ramats tancats a Kalat. Inesperadament Timur va tornar i ho va destrossar tot, arribant a la porta de Kalat, porta anomenada de les Quatre Ciutats, on va instal·lar el seu tron. Kalat fou atacada per tots costats: Miran Shah per la porta de Dehia; Mirza Ali, fill de Muvayad Arlat, per la part de Lohra; Hajji Saif al-Din Barles per la porta dita d'Arghun Shah; i Umar Xaikh a un altre porta. Ali Beg va escriure a Timur una carta de submissió absoluta i demanava a Timur que anés a rebre la seva submissió a la porta de la fortalesa amb pocs soldats i després un dia de marge per sortir per poder en aquell dia demanar el perdó; Ali Beg va preparar una emboscada en el camí a la porta de la fortalesa però no els va sortir be. Timur que ni se’n va assabentar, va anar a rebre la submissió i com que no es va presentar es va retirar al cap d'una estona. Quan Timur va saber el que se li havia preparat va entrar en colera i va ordenar un assalt general (maig de 1382); els merkit i els badakhxanesos van encapçalar l'atac; les forces timúrides van aconseguir èxits parcials però la fortalesa encara resistia, si bé amb moltes dificultats. Ali Beg veient-ho tot perdut va enviar un missatge a Timur, demanant una treva per aquella nit i al dia següent s'entregaria. Va enviar l'acord signat i juramentat a través de Nikruz i de Muhammad Shaikh Hajji, els dos principals amirs dels Ja’un-i Qurban després del propi Ali Beg, i amb la germana Kand Sultan, que havia estat la promesa de Muhammad Sultan, net de Timur. L'emperador els va rebre i va ordenar parar l'atac. L'endemà Timur va esperar a la porta la sortida d'Ali Beg que va demanar perdó humilment i va suplicar per la seva vida, demanant altre cop 24 hores per anar a agenollar-se davant del tron; va utilitzar les 24 hores concedides en fortificar el camí de Lohra i altres llocs per on les forces timúrides havien pogut escalar i podrien entrar. L'endemà tornava a estar tancat dins de la fortalesa sense complir la promesa que havia fet. Després de 14 dies Timur va decidir abandonar Kalat i es va dirigir a la fortalesa de Kahkaha (entre Abiward i Kalat) que havia estat destruïda i que ara fou restaurada en nomes dos dies i dos nits; s'hi va instal·lar una guarnició i es va donar el govern a Hajji Khoja. Syorgatmish Khan, Mirza Ali i Shaikh Ali foren enviats a controlar els camins d'accés a Kalat de manera que la fortalesa va esdevenir una presó on no es podia ni entrar ni sortir.[7]
Un temps després Tamerlà va rebre notícies de que s'havia localitzat un punt dèbil a Kalat, un pas pel que Shaikh Ali Bahadur havia pogut pujar a la fortalesa sense ser reparat amb només alguns servidors, però que en ser de nit s'havia perdut i finalment havien estat descoberts i s'havia iniciat la lluita amb baixes pels dos costats; Ali Bahadur fou finalment capturat i portat a Ali Beg ibn Arghun Shah; llavors es van abraçar en signe de pau i amistat i Ali Bahadur va ser allotjat a casa d'Ali Beg i van estar de conversa alguns dies. Ali Beg esperava que Ali Bahadur intercediria per ell davant de Timur.[8] Timur va decidir retornar a Samarcanda: va passar per Shamlagan, Sharmagan i Radkan, a la plana del qual va acampar. Alli van acudir Ali Bahadur amb Ali Beg ibn Arghun Shah al que es va permetre baixar el tapis del tron, portant un sabre i un sudari penjats, signe màxim de submissió (el sabre significava que estava disposat a lluitar pel príncep i el sudari a morir per ell). Timur va perdonar a Ali Beg i li va fer algunes concessions, així com a Ali Bahadur. A aquest li va concedir la senyoria hereditària (Siorgal) de Radkan i a Khoja Ali Muayyad li va concedir drets a Sabzawar. La senyoria de Ghur la va donar a un col·lateral de la casa dels karts, de nom Malik Muhammad. Després va ordenar portar a Samarcanda a Ali Beg ibn Arghun Shah i a Ghiyath al-Din d'Herat, amb les seves famílies. Molts amirs del tuman de Ja'un-i Gurban van rebre la senyoria de les ciutats que dominaven però la tribu o horda fou enviada a Transoxiana.[9] Ali Beg, Muhammad de Sarakhs i Ghuri (fill de Ghiyath al-Din d'Herat) foren enviats a Andijan, governada per Umar Xaikh, fill de Timur; l'horda de Ja'un-i Gurban fou establerta a Taixkent i Ghiyath al-Din d'Herat i el seu fill gran Pir Muhammad ibn Ghiytah al-Din van quedar arrestats a Samarcanda.[10]
Quan Timur va tenir notícies de la rebel·lió d'Herat (1383), i sense conèixer les causes, va ordenar que Ghiyath al-Din, el seu fill Ghuri ibn Ghiyath al-Din, el germà del primer Muhammad i Ali Beg ibn Arghun Shah dels Ja'un-i Gurban, fessin les seves oracions abans de ser executats, cosa que es va produir immediatament.[10]
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
