Columnista espanyol From Wikipedia, the free encyclopedia
Ildefonso María Ciriaco Cuadrato Ussía Muñoz-Seca[1] (Madrid, 12 de febrer de 1948), més conegut com a Alfonso Ussía, és un periodista, columnista i escriptor espanyol.
(2008) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 12 febrer 1948 (76 anys) Madrid |
Formació | Colegio Nuestra Señora del Pilar |
Activitat | |
Ocupació | periodista |
Família | |
Parents | Pedro Muñoz Seca, avi matern Jaime Milans del Bosch y Ussía, oncle |
Premis | |
Alfonso Ussía és fill segon de Luis de Ussía y Gavaldá, II comte de Los Gaitanes, i de María de la Asunción Muñoz-Seca y Ariza. És net per part de mare del dramaturg Pedro Muñoz Seca, afusellat a Paracuellos de Jarama en 1936 i nebot del militar golpista Jaime Milans del Bosch y Ussía.
Va començar escrivint poesia satírica des de molt jove, al mateix temps que llegia i aprenia gairebé de forma autodidacta. Va estudiar en els col·legis Alameda de Osuna i col·legi del Pilar. Va cursar la carrera de Dret fins que es va veure obligat a realitzar el servei militar. Dos anys després, al seu retorn, va ingressar en Ciències de la Informació, encara que l'abandonaria al cap de poc temps.
El seu primer treball va ser en el Servei de Documentació d'Informaciones, quan era director Jesús de la Serna i subdirector Juan Luis Cebrián. Aviat li publicarien el seu primer article en la revista Sábado Gráfico. Més tard, i arran d'altres publicacions en la revista recolzades per Eugenio Suárez, Torcuato Luca de Tena li va proposar un treball al diari ABC.
Encara que la major part de la seva carrera com a columnista la va passar en el diari ABC, va treballar per als periòdics Diario 16 i Ya, i les revistes Las Provincias, Litoral i El Cocodrilo, de la que en fou director. També ha col·laborat també en programes radiofònics i de televisió com Protagonistas i La Brújula, ambdós a Onda Cero, i Este país necesita un repaso de Telecinco, amb Antonio Mingote, Antonio Ozores, Chumy Chúmez, Luis Sánchez Polack (Tip) i Miguel Durán de companys. També va idear les sèries de televisió El marqués de Sotoancho (2000) i Puerta con puerta (1999).[2]
Ha creat, a més, nombrosos personatges humorístics, com Floro Recatado (un entrenador de futbol argentí), el doctor Gorroño, don Juan Pineda i Jeremías Aguirre (un revolucionari sandinista), als quals posa veu en la ràdio. Però sens dubte el seu personatge més rellevant i conegut és el marquès de Sotoancho, un peculiar senyoret de la Baixa Andalusia al que dona vida en les seves obres al costat de la marquesa vídua i el servei de la Jaralera, una residència fictícia situada entre les províncies de Cadis i Sevilla.
En l'actualitat, combina el seu treball de columnista en el diari La Razón i el setmanari Tiempo amb les tertúlies del programa radiofònic La Mañana en la cadena COPE. En la temporada 2012-2013 deixà aquesta tertúlia.[3]
El seu article del 23 d'abril de 2003, on qualificava de terroristes als grups Su Ta Gar i Soziedad Alkoholika, va ser atacat per altres grups musicals afins.[4] En 2004 Ussía va deixar d'escriure al diari ABC per la polèmica suscitada pel seu araticle "El cerdo vasco" i es va passar a La Razón.[5][6]
En 2012, pocs dies després que el coronel Francisco Alamán declarés que utilitzaria tancs de l'exèrcit espanyol per frenar qualsevol intent secessionista a Catalunya,[7] Ussía va reclamar des de la seva columna a La Razón que siguin els soldats espanyols els qui s'encarreguin de dirimir els conflictes amb el nacionalisme basc.[8][9] En 2013, després de la sentència del cas Prestige que absolia a tots els responsables de la catàstrofe, va escriure en el seu compte de Twitter: «Els que s'indignen amb la desgràcia d'unes escopinyes per un accident, celebren la sortida de terroristes per vint assassinats».[10][11] El que va desfermar una onada de respostes de persones indignades amb les seves paraules, així com mitjans de comunicació, que sarcían la seva portades amb titulars com "celebra deste xeito en Twitter a sentenza do Prestige"
El 6 de juny de 2016 perd un judici contra Lionel Messi i és condemnat a pagar 64.590,79 euros per opinions insultants i ofensives ("¿Qué tendrá Nandrolono/ha perdido su ritmo, ha perdido su tono/aunque le hayan moldeado un precioso tupé") cap al jugador abocades en el diari La Razón el 14 de juliol de 2014. El davanter argentí donaria tot l'import de la indemnització a l'organització Metges Sense Fronteres.[12]
Del marquès de Sotoancho ha escrit, amb il·lustracions de Barca:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.