Alfabets bràmics
From Wikipedia, the free encyclopedia
Els alfabets bràmics o escriptures bràmiques són una família d'abugides o alfabets sil·làbics, que deriven de l'antic Brahmi (un alfabet utilitzat des d'abans del segle III aC i fins al segle v per diverses llengües al nord-oest de l'Índia), i s'estenen per tota l'Àsia meridional (tret del Pakistan i l'Afganistan) i sud-oriental, i parts de l'Àsia Oriental i de la central. Les llengües que els usen pertanyen a diverses famílies lingüístiques: la indoeuropea, la dravídica, la tibetobirmana, el grup llengües mongòliques (Alfabet soyombo), el de les austroàsiques i les llengües tai. També són la font de l'ordre del kana per al japonès.[1] Entre els alfabets bràmics utilitzats actualment hi ha el devanagari (quart sistema d'escriptura més usat avui, amb 420 milions d'usuaris) i l'alfabet bengalí (sisè més usat, amb 220 milions d'usuaris).
Tipus | script family (en) |
---|---|
Basat en | escriptura brahmi |
Mapa de distribució | |