Alfabet lituà

L'alfabet lituà és l'alfabet derivat del llatí que es fa servir per escriure el lituà. Té 32 lletres.

A

Ą

B

C

Č

D

E

Ę

Ė

F

G

H

I

Į

Y

J

K

L

M

N

O

P

R

S

Š

T

U

Ų

Ū

V

Z

Ž

a

ą

b

c

č

d

e

ę

ė

f

g

h

i

į

y

j

k

l

m

n

o

p

r

s

š

t

u

ų

ū

v

z

ž

Alfabet lituà

Tipus	alfabet derivat del llatí

Els accents agut i greu així com els màcrons i les titlles poden ser emprats per marcar l'accent tònic i la llargària (vegeu Accentuació del lituà).

Vocals

El lituà té 12 vocals escrites. A més de les lletres llatines estàndards, l'ogonek « ˛ » (del polonès 'petita cua'), anomenat nosinė en lituà, s'afegeix a les quatre vocals breus fonamentals del lituà (a, e, i, u):

• Ą ą
• Ę ę
• Į į
• Ų ų

Aquestes lletres es consideraven abans vocals nasals, però actualment la nasalitat s'ha perdut i ha passat a ser una simple llargària.

Es pot considerar, doncs, aquestes nasals històriques com vocals llargues recents, per oposició a les vocals llargues històriques: o, ė, y, ū. El į i el ų es confonen respectivament en la pronunciació amb les vocals llargues y i ū, mentre que el ą i el ę són diferents de les vocals llargues no nasals o i ė, més tancades.

Majúscula	A	Ą	E	Ę	Ė	I	Į	Y	O	U	Ų	Ū
Minúscula	a	ą	e	ę	ė	i	į	y	o	u	ų	ū
IPA	ɐ ɐː	ɐː	æ æː	æː	eː	i	iː	iː	oː o	u	uː	uː

Consonants

El lituà fa servir 20 lletres de consonants de l'alfabet llatí:

Majúscula	B	C	Č	D	F	G	H	J	K	L	M	N	P	R	S	Š	T	V	Z	Ž
Minúscula	b	c	č	d	f	g	h	j	k	l	m	n	p	r	s	š	t	v	z	ž
IPA	b	ts	tʃ	d	f	g	ɣ	j	k	l	m	n	p	r	s	ʃ	t	ʋ	z	ʒ

Els dígrafs són també emprats però considerats com seqüències de dues lletres. El dígraf ch representa una fricativa velar sorda, mentre que les altres corresponen simplement a les lletres que les componen:

Ch	Dz	Dž	Ie	Uo
ch	dz	dž	ie	uo