Albert Reynolds

polític irlandès From Wikipedia, the free encyclopedia

Albert Reynolds

Albert Reynolds, en irlandès Ailbhe MacRaighnaill, (Roosky, comtat de Roscommon, 3 de novembre de 1932 - Dublín, 21 d'agost de 2014) fou un polític irlandès, que ostentà el càrrec de novè Taoiseach (Primer Ministre) de la República d'Irlanda entre l'11 de febrer de 1992 i el 15 de desembre de 1994.

Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Albert Reynolds
Imatge
(1994)
Biografia
Naixement3 novembre 1932
Roosky (Estat Lliure d'Irlanda)
Mort21 agost 2014 (81 anys)
Dublín (Irlanda)
Causa de mortmalaltia d'Alzheimer
SepulturaCementiri de Shanganagh
Diputat al Dáil Eireann
26 juny 1997 – 25 abril 2002 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Longford–Roscommon (en)

Ministre d'Afers Exteriors i Comerç
18 novembre 1994 – 15 desembre 1994
 Dick SpringDick Spring 
Diputat al Dáil Eireann
14 desembre 1992 – 15 maig 1997 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Longford–Roscommon (en)

Ministre d'Arts, Patrimoni i Gaeltacht
4 novembre 1992 – 12 gener 1993
 Bobby MolloyBrian Cowen 
Taoiseach
11 febrer 1992 – 15 desembre 1994
 Charles HaugheyJohn Bruton 
Líder del Fianna Fáil
6 febrer 1992 – 19 novembre 1994
 Charles HaugheyAlbert Reynolds 
Diputat al Dáil Eireann
29 juny 1989 – 5 novembre 1992 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Longford–Westmeath (en)

Ministre de Finances d'Irlanda
24 novembre 1988 – 7 novembre 1991
 Ray MacSharryCharles Haughey 
Ministre de Treball, Empresa i Innovació
10 març 1987 – 24 novembre 1988
 Michael NoonanRay Burke 
Diputat al Dáil Eireann
10 març 1987 – 25 maig 1989 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Longford–Westmeath (en)

Diputat al Dáil Eireann
14 desembre 1982 – 20 gener 1987 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Longford–Westmeath (en)

Ministre d'Arts, Patrimoni i Gaeltacht
9 març 1982 – 14 desembre 1982
 Michael O'LearyJohn Bruton 
Diputat al Dáil Eireann
9 març 1982 – 4 novembre 1982 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Longford–Westmeath (en)

Diputat al Dáil Eireann
30 juny 1981 – 27 gener 1982 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Longford–Westmeath (en)

Ministre de Transport, Turisme i Esport
25 gener 1980 – 30 juny 1981
 George ColleyPatrick Cooney 
Ministre de Correus i Telègrafs
12 desembre 1979 – 30 juny 1981
 Pádraig FaulknerPatrick Cooney 
Diputat al Dáil Eireann
5 juliol 1977 – 21 maig 1981 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Longford–Westmeath (en)

Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica
FormacióSummerhill College (en)
Activitat
Ocupaciópolític
PartitFianna Fáil
Família
Cònjugecap valor (1960–)
FillsLeonie Reynolds


Tanca

Entre el 1958 i el 1961 creà una empresa promotora de balls populars i el 1967 començà a fer negocis immobiliaris i relacionats amb la indústria càrnia.

Fou escollit parlamentari per primera vegada en 1977 i va retenir el seu escó fins a la seva retirada de la vida política en 2002. Reynolds ha estat Ministre de Correus i Telègrafs (1979 - 1981), Ministre de Transports (1980 - 1981), Ministre d'Indústria i Energia (1982), Ministre d'Indústria i Comerç (1987 - 1988) i Ministre de Finances (1988 - 1991). Es va convertir en el cinquè líder del partit republicà: el Fianna Fáil en 1992.

Taoiseach

Charles Haughey es va veure obligat a dimitir l'11 de febrer de 1992 com a cap del Fianna Fáil i taoiseach en 1992 després que el líder dels Progressive Democrats (PD), Desmond O'Malley, va dir que la credibilitat de la Coalició formada per Fianna Fáil i PD després de les eleccions al Dáil Éireann de 1989 estava amenaçada, i l'alternativa era la convocatòria d'eleccions generals, sent substituït per Albert Reynolds.[1]

El 15 de desembre de 1993 el primer ministre britànic John Major i Albert Reynolds van fer una declaració conjunta a l'oficina del primer ministre britànic al número 10 de Downing Street, coneguda com la Declaració de Downing Street en la que els dos mandataris manifestaven tant el dret del poble d'Irlanda a l'autodeterminació, com que Irlanda del Nord seria transferida a la República d'Irlanda des del Regne Unit només si la majoria de la seva població estava a favor d'aquest moviment. També incloïa, com a part de la prospectiva de l'anomenada "dimensió irlandesa", el principi de consentiment que el poble de l'illa d'Irlanda tenia el dret exclusiu de resoldre els problemes entre el Nord i el Sud per consentiment mutu,[2] fent possible l'inici de negociacions per a la pacificació d'Irlanda del Nord.

Referències

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.