Llibre de poemes de Jacint Verdaguer, publicat pòstumament el 1903. From Wikipedia, the free encyclopedia
Al Cel és un llibre poemes de Jacint Verdaguer escrit el 1896 i publicat pòstumament el 1903. Està format per 35 poemes, dedicatòria i pròleg.[1] És una aproximació al cel des del punt de vista escatològic, teològic i també astronòmic.[2]
| Tipus | poemari  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | Jacint Verdaguer i Santaló |
| Llengua | català |
| Publicació | 1903 |
.jpeg)
El poeta mostra al llibre dades de la ciència astrològica del seu temps al costat d'elements del folklore, de la teologia catòlica, de la pròpia observació, i de fets casolans, tot plegat amb una gran intensitat lírica i mística. El pròleg conté una prosa depurada, musical i suggestiva de la darrera època de l'escriptor.[1]
Segons l'autor cal llegir Al Cel com "la segona part de les Flors del Calvari, germà d'aquelles aspres queixes i fill d'aquelles penes i dolors".[1] No obstant el poeta fa un pas més. Transforma les firugres retòriques sofisticades per mostrar el dolor per un desig d'elevació per sobre de les misèries de la condició humana a través de la poesia i la fe cristiana.[2]
Per fer-ho troba solucions estilístiques en les noves corrents poètiques de l'època. A Catalunya havia entrat el prerrafaelisme confós amb el decadentisme o el simbolisme. En aquest sentit Verdaguer probablement coneixia textos de Joan Maragall, joves antimodernistes declarats, Raimon Casellas, Rusiñol, Apel·les Mestres, Riquer, Adrià Gual, Massó i Torrents o Emili Guanyavents.[2]
En aquesta renovació estilística del llenguatge poètic destaca també una imatgeria àmplia pròpia del decorativisme amb joes, pedres precioses, flors, fulles, ocells, instruments musicals, estanys o àngels. Per exemple s'ha dit que La nit i el dia recorda les pintures de Rossetti, Gustave Moreau, Burne-Jones, Riquer o Mucha.[2]
Tot i que es publicà pòstumament, Verdaguer havia deixat el volum perfectament enllestit i apunt de publicar quan va morir, el 1902. L'any següent va aparèixer a la revista “Pèl & Ploma”, i es publicà el 1905. Però havia estat escrit anys abans, el 1896, en el pitjor moment del poeta, quan se sentia traït, ignorat i abandonat per amics i escriptors.[1]
Un dels elements claus en l'inici de la mitificació de Verdaguer va ser la lectura del poema Ales, que és el darrer del llibre Al Cel, el 3 de maig de 1903 a Llotja, segons el costum de llegir composicions dels mestres en gai saber morts durant l'any. També s'hi feren parlaments exalçant la figura de l'escriptor. El poema havia aparegut publicat primer a la premsa, a Pèl & Ploma,[2] i després al volum dels Jocs Florals del 1903. El procés de mitificació o homenatge seguí durant els Jocs Florals de Barcelona.[3]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
