Al-Quhí

Abu-Sahl Wàyjan ibn Rústam al-Quhí (persa: ابوسهل بیژن کوهی آملی, Abusahl Bijan-e Koohi; àrab: أبو سهل ويجن بن رستم القوهي, Abū Sahl Wayjan b. Rustam al-Qūhī) o, més senzillament, Abu-Sahl al-Quhí o al-Quhí, va ser un matemàtic i astrònom persa del segle x. Protegit pels califes búyides Àdud-ad-Dawla i el seu fill Xàraf-ad-Dawla, el primer d'aquests li va encarregar la construcció i la direcció de l'observatori de Xiraz, en el qual va fer instal·lar molts instruments de la seva invenció, a partir de l'any 988. Es conserva bona part de la seva correspondència amb l'alt funcionari del califat Abu-Ishaq as-Sabí.^[1]

Al-Quhí

El compàs perfecte d'Al-Quhí per a dibuixar seccions còniques
Nom original	(ar) أبو سهل ويجن بن رستم القوهي (fa) بوسهل بیژن کوهی
Biografia
Naixement	(fa) بوسهل بیژن کوهی c. 940 Tabaristan (Califat Abbàssida)
Mort	c. 1000 (59/60 anys) Probablement Bagdad, Pèrsia (avui Iraq)
Residència	Pèrsia
Religió	Islam
Activitat
Camp de treball	Matemàtiques i astronomia
Ocupació	matemàtic, astròleg, astrònom, físic
Ocupador	Bagdad

Astrònoms posteriors, com al-Biruní i Omar Khayyam citen les seves observacions. Aquest darrer el considera un excel·lent matemàtic. En les obres que coneixem d'ell,^[2] tracta problemes geomètrics que condueixen a equacions de tercer grau, que soluciona amb la intersecció d'una hipèrbola equilàtera i una paràbola, discutint-ne les condicions de la seva resolució. Aquesta mateixa precisió es troba en un altre tractat seu sobre la construcció de l'heptàgon regular, amb una solució més completa que la que s'atribueix a Arquimedes.

Al-Quhí va ser el primer a descriure l'anomenat compàs cònic,^[3] un compàs amb un braç de llargada variable que permet dibuixar corbes còniques. En el seu tractat رسالة في البركار التام, Risāla fī l-birkār at-tamm, ‘Sobre el compàs perfecte’,^[4] descriu els mètodes per a dibuixar rectes, circumferències i corbes còniques, concloent que es poden construir astrolabis, quadrants i altres instruments astronòmics amb facilitat.

També va escriure opuscles sobre la física aristotèlica,^[5] sobre els cercles tangetnts a una recta^[6] i sobre els fenòmens meteorològics.^[7]

Referències

1. Sierra i Hernando, 2014, p. 160.
2. Carl Brockelmann fa una relació de gairebé tots els manuscrits disponibles d'Al-Quhí a Geschichte der arabischen Litteratur. Leiden, 1943. Pàgines 254 i ss.
3. Rashed, 2003, p. 9 i ss.
4. Woepke, Franz. Trois traités arabes sur le compas parfait. Notices et extraits de la Bibliothèque nationale, Vol. 22 (1874), pàgines 1–21, 68–111, 145–175
5. Rashed, 1999, p. 7 i ss.
6. Abgrall, 1995, p. 263.
7. Rashed, 2001, p. 157.

Bibliografia

• Abgrall, Philippe «Les cercles tangents d'al-Qūhī» (en anglès). Arabic Sciences and Philosophy, Vol. 5, Num. 2, 1995, pàg. 263-295. DOI: 10.1017/S0957423900002058. ISSN: 0957-4239.
• Pingree, David. «Abu Sahl Kuhi». A: Ehsān Jāršāter (ed.). Encyclopædia Iranica, I/4. Routledge, 1982. ISBN 9780933273566.
• Rashed, Roshdi «Al-Qūhī vs. Aristotle: On Motion» (en anglès). Arabic Sciences and Philosophy, Vol. 9, Num. 1, 1999, pàg. 7-24. DOI: 10.1017/S0957423900002587. ISSN: 0957-4239.
• Rashed, Roshdi «Al-Qūhī from Meteorology to Astronomy» (en anglès). Arabic Sciences and Philosophy, Vol. 11, Num. 2, 2001, pàg. 157-204. DOI: 10.1017/S0957423901001084. ISSN: 0957-4239.
• Rashed, Roshdi «Al-Qūhī and al-Sijzī on the perfect compass and the continuous drawing of conic sections» (en anglès). Arabic Sciences and Philosophy, Vol. 13, Num. 1, 2003, pàg. 9-43. DOI: 10.1017/S0957423903003023. ISSN: 0957-4239.
• Sierra, Carlos Hugo; Hernando, Santiago S. «Quhi, Abu Sahl al-». A: Salim Ayduz (ed.). The Oxford Encyclopedia of Philosophy, Science, and Technology in Islam (en anglès). Oxford University Press, 2014, p. 160-162. ISBN 978-0-19-935843-4.

Els seus llibres han estat editats (en àrab) a:

• Risala f musaḍat al nujassam at mukafi (Sobre la mesura dels cossos parabòlics). Osmania Oriental Publications. Hyderabad, 1948.
• Min kalami Abi Sahl fi ma zada min al ashkal fi amr al maqalat al saniyati (Reflexions d'Abu-Sahl sobre l'extensió de les proposicions en la instrucció del llibre segón). Osmania Oriental Publications. Hyderabad, 1948

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Al-Quhí» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Dold-Samplonius, Yvonne. «Al-Qūhī» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 5 setembre 2012].
• Berggren, Len. «Kūhī: Abū Sahl Wījan ibn Rustam (Wustam) al‐Kūhī (al‐Qūhī)» (en anglès) p. 659. New York: The Biographical Encyclopedia of Astronomers - Thomas Hockey et al. (eds.), 2007.