Al-Amārna
nom àrab de la regió situada a la riba oriental del riu Nil, coneguda pel jaciment arqueològic de la ciutat egípcia d'Akhetaton, contruida a mitjans del segle XIV a.C / From Wikipedia, the free encyclopedia
Al-Amārna, també conegut com a Tell al-Amarna (àrab: تل العمارنة, Tall al-ʿAmārna), Till el-Amarna o simplement Amarna, és el lloc on el faraó Akhenaten va construir la seva nova capital al sisè any de regnat, quan va optar per l'adoració d'un déu únic, el déu-sol Aten o Aton.[1] Les restes de la ciutat es troben aproximadament a mig camí entre les dues grans capitals de l'antic Egipte: Memfis i Tebes.
(egy) ȝḫ.t-Jtn (ar) تل العمارنة | |||||
Tipus | Jaciment arqueològic, ciutat antiga i tel | ||||
---|---|---|---|---|---|
Altres noms | Akhet-Aton Horitzó d'Aton 3ḫ.t-Jtn | ||||
Localització | |||||
País | Egipte | ||||
Localització | Governació d'Al-Minya | ||||
| |||||
Dades i xifres | |||||
Altitud | 195 m | ||||
Història | |||||
Període | Període d'Amarna (Dinastia XVIII) | ||||
Primera menció escrita | 1714 (Claude Sicard) | ||||
Excavacions | Del segle xviii fins a l'actualitat (amb interrupcions) | ||||
Arqueòleg | Des del 1977: Barry J. Kemp (Amarna Project) | ||||
Activitat | |||||
Creació | 1346 aC i 1370 aC | ||||
Fundador | Akhenaton | ||||
Gestor/operador | Consell Suprem d'Antiguitats | ||||
La ciutat construïda per Akhenaten es va anomenar Akhetaton (Horitzó d'Aten) i tenia al nord un palau, i al nord-est la necròpoli; al centre la Per Ankh (Casa de la Vida), que era la zona central de la ciutat; al sud hi havia un suburbi i una altra necròpoli; i en direcció sud-est hi havia la tomba reial. La seva fundació s'explica en les inscripcions de les esteles dels límits d'Akhenaten. El faraó la considerava un regal a l'únic déu Aten o Aton. Després de la seva mort, la ciutat va deixar de ser capital amb el seu fill i successor Tutankhamon i els monuments de la ciutat foren desmuntats en els segles següents. Ramsès II va fer esborrar el nom d'Akhenaten per excloure'l de l'eternitat en càstig per l'exclusió dels altres déus.[2]